Els fets inmedatament anteriors a la partida en sí.
Els darrers dies a Rocasalze (Willowrock) han estat realment agitats, sense temps per notar sensacions tardorenques ni punyetes.
Des què fa tres setmanes van enxampar l'Alèxia - una de les donzelles de la Catherine, d'uns tretze anyets - a l'alcova del vell Maester el món sembla haver-se tornat més boig del què era. Si és que és possible. Què lluny queda aquell lluminós torneig de Raventree Hall... ara fa gairebé un any.
Continuar llegint
En un principi Lord Conner i Ser Darvald, l'hereu, com que el vell Dorian últimament ja havia comès alguna que altra errada, tenien decidit destituir-lo (pare i fill son força inflexibles en certs temes) i donar-li un petit mas a Pont d’Irdin, vora el riu, perquè tingués un bon retir.
Però primer van aturar-los les freqüents substitucions que seguia havent de fer per les baixes de maesters a la Contrada[1]; després va venir l’atac de feridura del vell Senyor, i finalment -per acabar-ho d'adobar- a la jove Cat li van començar a venir una sèrie de marejos i vòmits sospitosos, tot plegat fent imprescindible la rovellada saviesa de l'ancià.
Fa deu dies, quan en Dorian va declarar solemnement que ho veia una mica magre per al patriarca Ryger, Darval i la seva filla van començar a cridar tota la parentela. Des de Riurabent van arribar estranyament acompanyats Ser Jason i Ser Robin, junt amb el pupil del darrer i dos amics del segon, Ser Ronald Hornwood i Ser Tytos Rius, el Bastard Bracken, ambdós cavallers de la camarilla de Lord Edmure Tully, afamats pel seu amor al vi i a les donzelles piguellades. Tristan, aïllat allà al Roc de la Boira no donà senyals de vida.
Amb la família van ser convocats els Mallory i els Pendelton varvassors (abanderats) del Pont d'Irdin i la Cleda, els quals amb diferents excuses encara no s'han personat a Palau, amb l'excepció del vell Ser Bruce Pendelton, que va arribar acompanyat del gendre del seu fill, Ser Eddard Morery, per estar amb el seu vell amic i company de desgràcies en els seus últims moments.
Els següents dies han estat cada cop més aclaparadors. Cada cop conviu més gent al castell, i no és per queixar-me, però cada cop son gent més rara.
Quatre dies abans de la data fatídica Lord Conner va perdre definitivament el coneixement i des de llavors Ser Bruce es dedicar a les seves talles de fusta i a tocar sistemàticament els pebrots al pobre Tristan Oberon durant les sessions d'entrenament als joves i a la soldadesca. Catherine semblava haver-se recuperat prou ràpidament del seu ensurt i es passejava papallonejant els nouvinguts, especialment el cosí Karyl Belmore, un cavaller ben plantat, famós per la seva rica armadura d'acer verd comprada a Desembarcador del Rei[2]i per haver participat al torneig de la Capital en què fou descavalcat pel propi Jaime Lannister.
Segurament els tornejos no deuen ser del tot lo seu, doncs en aquests dies ha perdut ja tres o quatre duels que contra el Cavaller Somrient, Ser Edward Morery, conegut per dir el que pensa, sense additius, pel seu riure atronador i pel seu domini de l'espasot [3]
Finalment, ara fa sis dies el vell lluitador va retre la seva ànima als déus. En una trista nit de tempesta, reunits tots els principals a la Sala Gran de Palau, un ombrívol hereu, acompanyat del vell septon, va anunciar la mort de son pare, entre els plors de Mya i Catherine i amb el rerafons de les arcades de Ser Ronald, que va acabar rojant damunt de Ser Tytos, provocant l’expulsió de tots dos per part d’un Capità Hrothgar gairebé fora de si.
Des d'aleshores el Vell Maester i el futur Senyor -malgrat que havien estat previsors- han desaparegut del mapa absorbits pels preparatius per les exèquies del vell senyor, mentre Ser Robyn i Ser Jason han passat a ser els visibles relacions públiques de la família, cadascú a la seva manera.
I el jove Tristan, que segueix sense aparèixer. ..
Ramon Riera i Font
Cançó de Gel i de Foc: CLAN RYGER
Octubre de 2006
[1]Es curiós, però aquest cop estant tardant molt a arribar substituts, ni que sigui simples maesters provisionals d’emergència.
[2]Diuen que gairebé tant bona com la del propi Lord Renly, germà del Rei Robert.
[3]Morery en les últimes jornades també ha derrotat els dos amics d'en Jason, en Jason mateix (en presumpte secret) i el propi Jory Chester, segon a la comandància de la guàrdia de Willowrock... tot exercitant-se una mica.
Des què fa tres setmanes van enxampar l'Alèxia - una de les donzelles de la Catherine, d'uns tretze anyets - a l'alcova del vell Maester el món sembla haver-se tornat més boig del què era. Si és que és possible. Què lluny queda aquell lluminós torneig de Raventree Hall... ara fa gairebé un any.
Continuar llegint
En un principi Lord Conner i Ser Darvald, l'hereu, com que el vell Dorian últimament ja havia comès alguna que altra errada, tenien decidit destituir-lo (pare i fill son força inflexibles en certs temes) i donar-li un petit mas a Pont d’Irdin, vora el riu, perquè tingués un bon retir.
Però primer van aturar-los les freqüents substitucions que seguia havent de fer per les baixes de maesters a la Contrada[1]; després va venir l’atac de feridura del vell Senyor, i finalment -per acabar-ho d'adobar- a la jove Cat li van començar a venir una sèrie de marejos i vòmits sospitosos, tot plegat fent imprescindible la rovellada saviesa de l'ancià.
Fa deu dies, quan en Dorian va declarar solemnement que ho veia una mica magre per al patriarca Ryger, Darval i la seva filla van començar a cridar tota la parentela. Des de Riurabent van arribar estranyament acompanyats Ser Jason i Ser Robin, junt amb el pupil del darrer i dos amics del segon, Ser Ronald Hornwood i Ser Tytos Rius, el Bastard Bracken, ambdós cavallers de la camarilla de Lord Edmure Tully, afamats pel seu amor al vi i a les donzelles piguellades. Tristan, aïllat allà al Roc de la Boira no donà senyals de vida.
Amb la família van ser convocats els Mallory i els Pendelton varvassors (abanderats) del Pont d'Irdin i la Cleda, els quals amb diferents excuses encara no s'han personat a Palau, amb l'excepció del vell Ser Bruce Pendelton, que va arribar acompanyat del gendre del seu fill, Ser Eddard Morery, per estar amb el seu vell amic i company de desgràcies en els seus últims moments.
Els següents dies han estat cada cop més aclaparadors. Cada cop conviu més gent al castell, i no és per queixar-me, però cada cop son gent més rara.
Quatre dies abans de la data fatídica Lord Conner va perdre definitivament el coneixement i des de llavors Ser Bruce es dedicar a les seves talles de fusta i a tocar sistemàticament els pebrots al pobre Tristan Oberon durant les sessions d'entrenament als joves i a la soldadesca. Catherine semblava haver-se recuperat prou ràpidament del seu ensurt i es passejava papallonejant els nouvinguts, especialment el cosí Karyl Belmore, un cavaller ben plantat, famós per la seva rica armadura d'acer verd comprada a Desembarcador del Rei[2]i per haver participat al torneig de la Capital en què fou descavalcat pel propi Jaime Lannister.
Segurament els tornejos no deuen ser del tot lo seu, doncs en aquests dies ha perdut ja tres o quatre duels que contra el Cavaller Somrient, Ser Edward Morery, conegut per dir el que pensa, sense additius, pel seu riure atronador i pel seu domini de l'espasot [3]
Finalment, ara fa sis dies el vell lluitador va retre la seva ànima als déus. En una trista nit de tempesta, reunits tots els principals a la Sala Gran de Palau, un ombrívol hereu, acompanyat del vell septon, va anunciar la mort de son pare, entre els plors de Mya i Catherine i amb el rerafons de les arcades de Ser Ronald, que va acabar rojant damunt de Ser Tytos, provocant l’expulsió de tots dos per part d’un Capità Hrothgar gairebé fora de si.
Des d'aleshores el Vell Maester i el futur Senyor -malgrat que havien estat previsors- han desaparegut del mapa absorbits pels preparatius per les exèquies del vell senyor, mentre Ser Robyn i Ser Jason han passat a ser els visibles relacions públiques de la família, cadascú a la seva manera.
I el jove Tristan, que segueix sense aparèixer. ..
Ramon Riera i Font
Cançó de Gel i de Foc: CLAN RYGER
Octubre de 2006
[1]Es curiós, però aquest cop estant tardant molt a arribar substituts, ni que sigui simples maesters provisionals d’emergència.
[2]Diuen que gairebé tant bona com la del propi Lord Renly, germà del Rei Robert.
[3]Morery en les últimes jornades també ha derrotat els dos amics d'en Jason, en Jason mateix (en presumpte secret) i el propi Jory Chester, segon a la comandància de la guàrdia de Willowrock... tot exercitant-se una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada