Les desaparicions a l'illa dels bous...

Durant les exèquies de Lord Conner Ryger, Ser Edmure Tully, oferí una feina que a ells, havia confiat la corona, deixant entreveure que podria ser beneficiós tant per les futures relacions amb els Tully, com de cara al rei Robert Baratheon.

Explicà que en una petita illa veïna prop d’Illa Formosa (una gran illa les costes de ponent), anomenada l’Illa dels Bous, havien desaparegut prop de 100 persones (unes 20 famílies ), juntament amb tot el seu bestiar, de forma misteriosa. Els que informaren d’aquestes desaparicions foren uns mercaders que havien parat a l’Illa dels Bous, i que después d’informar, a la senyora de CastellFormós, Lady Lionella Lannford donà la veu d’alarma a la Corona.

Continuar



Breu transfons de la situació geo-política d’Illa Formosa

Illa Formosa, es troba a les costes oest de Westeros, que pertanyia als Greyjoy fins a la guerra de Pyke. Després de la guerra, Lord Gregor OldCastle, senyor de CastellFormós, va ser recompensat per la seva fidelitat a la corona com Senyor de l’Arxipèlag d’Illa Formosa. Tres anys després Lord Gregor OldCastle, va morir sense deixar cap hereu, només a la seva muller Lady Lionella Lannford. Els Botley, antics veïns i vassalls dels Greyjoy, van posar un plet per poder recuperar el control de l’arxipèlag, aconseguint-ho en part. Dos grans assentaments, Punxa de Kraken i Proa de pedra, les illes de l’arxipèlag (menys una), i un 60% d’Illa Formosa. La senyora de CastellFormós, es va quedar amb CastellFormós, el 40% d’Illa Formosa, i Illa de Corall, principal font d’ingressos de la casa OldCastle..


El consell decidí el pla d’acció.

Els grups es decidiren en dos parts, el grup còndor,

- Bran Howlett
- Barbara Howlett
- Nap
- Daeron
- Capità Hrothghar
- Dalae (disfressada com a Roxanne Aerenson)

Grup Falcó

- Ser Nicholas Pendelton i la seva muller
- Ser Trystan Ryger i el seu patge, i un guardespatlles
- Maestre Aethelbald Lorch
- Ser Gilbert Lefford
- Ser Tristan Oberon
- Sept Smith Wesson

Es decidí que el grup còndor, visitaria l’illa dels Bous, i investigaria tot el que pogués a Proa de Pedra, feu dels Botley, i el grup Falcó investigaria CastellFormós amb el pretext de Ser Trystan Ryger, fos un altre pretendent per la jove senyora i vídua.

Juntament amb aquests dos grups, viatjarà Ser Jason Ryger, amb trenta-cinc homes de la casa Ryger, en cas que es necessités una intervenció, però que estarien amagats fins que se’ls necessités.

Al cap de cinc dies que s’acabaren les exèquies de Lord Conner Ryger, també s’acabaren els preparatius i tota la comitiva marxà cap a l’oest a territori Mallister, pero primer es feu una parada, a casa Lord Tytos Blackwood, sogre de Ser Nicholas Pendelton. I l’endemà el grup continuà cap a l’oest, i al arribar a la costa, a Varamar, propietat de la casa Mallister. Lord Jason Mallister també fou informat prèviament de la naturalesa de la missió, el qual facilità trenta-cinc homes més i dues llongabarques pels setanta homes, una galera elegant (anomenada Mater Leona), i un petit llagut, per el grup còndor discret i ràpid. Lord Jason Mallister posa com a condició que els homes que hi posés ell serien comandats pel seu fill Ser Patrek Mallister.

Primer de tot el grup condòr s’avança i partí dos dies abans que el grup falcó per començar l’investigació per la zona de l’Illa dels Bous.


Dimecres

Grup Còndor

El grup còndor arribà a l’Illa dels Bous, amb un bon dia. El lloc d’arribada fou un petit port on no hi havien cap mena d’embarcació. Els rastrejadors del grup cercaren pistes, a la platja i trobaren rastre de molta gent anant i venint per la platja i rastres d’alguna embarcació que havia arribat a la platja.

El Capità Hrothgar es submergí davant de la platja, i a una distància considerable, i trobà les barques de pesca dels habitants de la Illa dels bous, enfonsades. Lligà una corda en una i tot el grup arrossegà a fora l’aigua per examinar-la, segons semblà havia estat enfonsa per un forat fet amb cops de destral.

Una vegada s’hagué vist tot el que es pogué de la platja, el grup s’endinsà dins la zona poblada, però no hi havia ningú, com la informació que es tenia. No hi havia cap porta trencada i algunes olles de dintre les cases, tenien restes de menjar, provisions als rebosts, i semblava que totes les possessions d’aquella gent estaven al seu lloc. Com si s’haguessin esfumat, sense deixar ni rastre. Però es trobà una cosa molt curiosa, en el temple dels Set, hi faltaven les set estàtues dels set déus, i es trobà alguns estellicons de fusta socarrats que amb molta probabilitat formaren part de les estàtues.

Desconcertat ,el grup dona una volta per l’illa, trobaren una zona amb penya-segats, i els semblà divisar alguna cosa. Hrothgar primer i Daeron després, baixaren lligats amb cordes, i trobaren algunes restes humanes i alguns trossos de roba, era una zona amb pedres esmolades i relliscoses i amb una mar furiosa, que semblava engolir-ho tot, cosa que impossibilità saber amb certa exactitud el nombre de gent que fos llançada pel penya-segat .

Tornaren a pujar, i ja començava a fosquejar, així que decidiren passar la nit a l’illa, intrigats pel que havia ocorregut al seu voltant, poc temps enrera. I amb això, per el grup còndor, el Dimecres arribà a la seva fi.


Dijous

Grup Còndor

El nou dia clarejà, i amb l’albada, el grup es dirigí cap a Proa de Pedra a començar a cercar rastres i informació dels desapareguts. Proa de pedra, es mostrà com a una ciutat rude i grisosa, encara en procés de reconstrucció de la guerra de Pyke. Al atansar-se al port, el grup observà sorprès dues grans llongabarques, amarrades al moll, amb l’estandard dels Greyjoy.

Dalae, disfressada com a Roxanne Aerenson, es presentà a Brandon Fraserson, l’oficial del port com a comerciant d’atifells agrícoles, llogant un magatzem, desant-hi les ‘mostres’ que la petita barca transportava i presentà a la resta com a assessors i guardaespatlles. Fraserson també informà que s’havia de demanar permís a palau per establir una parada en dia de mercat, que era el Dimecres.

Una vegada arreglat el pas obligat per el port, s’instal·laren en una posada discreta en una de les barriades del port, i la recollida d’informació començà, sobretot per les tavernes, descobrint sorprenents noves.

- El Lord Comandant de la flota de Pyke, Victarion Greyjoy, arribà una setmana ençà amb les llongabarques Matacorbs i Cec Roig.
- Lady Lionella Lannford, senyora d’OldCastle, tenia una flota permanentment, defensant Illa Corall, una de les seves principals fonts de riquesa. El comerç del corall com article de luxe.
- Els Botley, estaven potenciant l’agricultura a les illes del Gran Nòrdic, situades al nord-est de Punxa de Kraken, on desplaçaren algunes famílies per cultivar la terra i també els indesitjables de Proa de Pedra.

Esgotada la possibilitat de treure informació a individus corrents. Dalae, s’assabentà de diferents comerciants que tenien cert pes en la comunitat i el grup els anà a visitar. El primer d’ell fou Hron Sorenson, antic pirata i contrabandista i membre del consell de Lord Botley. Al preguntar Dalae, per l’Illa dels Bous, Sorenson, esquivà la pregunta com pogué e intentà citar-se amb ella, Sorenson sabia alguna cosa, però no en digué res.

El segon de la llista, fou Sven Algottson, però no fou trobat a la seva residència, així que el grup es dirigí cap a Leslie Fisher, Fisher era un riberenc d’origen indefinit, que entre altres locals regentava un bordell. Al igual que Sorenson, Fisher sabia alguna cosa però causà la impressió que era menys del que sabia Sorenson.

Ja de tarda, el grup s’acostà fins al palau, a demanar el permís per instal·lar una parada al mercat. El grup fou aturat a la porta, i els rebé el Maester Samwell, un individu petit però que no duia collar de Maester, i donà el grup l’autorització per posar la parada. Segons la informació que la Dalae li tragué, Lord Botley no el tenia en molta, estima, afirmant que això era degut al sacerdot Eric. Un sacerdot del Déu Afogat, el cap de la religió a Proa de Pedra, el qual tenia molta influència sobre Lord Botley. El grup també descobrí que el Maester Samwell, sabia alguna cosa de la Illa dels Bous

A la mateixa entrada de palau, el grup es trobà amb el capità de la guàrdia, Lord Piotr Piottrson, que ràpidament es dirigí, a la Dalae, embadalit, i demanant per quedar amb ella. El capità Hrothgar, es sentia bastant incòmode i es camuflà com pogué al veure aquell individu, recordava a Piotr Piottrson, no sapigué de què, però amb molta seguretat no era alguna cosa agradable. Dalae, que s’havia separat una mica del grup, aprofità la vinantesa, per intrigar i manipular-lo, contra Hron Sorenson, però no n’aconseguí treure’n informació sobre l’Illa dels Bous, tot i que semblava que també sabia alguna cosa. Piottrson invità a la Dalae, a la cerimònia del déu Afogat de Diumenge.

Ja fosquejant tornaren a la posada.

Grup Falcó

La galera ‘Mater Leona’, arriba a Castellformòs, una població assolellada i amb uns colors vius. De la qual el grup desembarcà, tot ells ben vestits i guarnits de gala. Enviaren a el mosso, anomenat Rick, a avisar de la seva arribada, al castell. Fou rebut pel Maestre Arthor, que els donà un salconduit, per poder accedir al castell. Al entrar al castell, el Maestre Arthor, els rebé, i els donà la benvinguda. Els havia preparat unes cambres, però que la senyora no els rebria fins l’endemà.

Doncs cadascú es separà per la seva banda. L’implacable septon Smith, anà a la capella on conegué el septon del castell, un jove anomenat Sandor. El jove Maestre Aethelbald, anà a donar una volta pels jardins. Ser Nicholas Pendelton es tancà amb sa muller a l’habitació i tant Ser Trystan Ryger com Ser Gilbert Lefford, feren una volta encuriosits.

Arribà l’hora del sopar, i es trobaren tots, debatent el pla a seguir, ja que es trobaren en la intimitat. Una vegada sopats, tots anaren a la seves respectives habitacions, excepte Ser Trystan Ryger i Ser Gilbert Lefford, que anaren a donar un volta pels jardins de nit. On es trobaren a Ser Rupert Brax, de les terres de Ponent, un dels altres pretendents, per la mà de Lady Lionella. Ser Rupert Brax, convencé al jove Lefford, per anar a prendre unes copes, però Ser Trystan Ryger declinà l’oferta i retornà la seva cambra.

Aquella mateixa nit, un terrabastall despertà a Ser Nicholas Pendelton i a Ser Trystan Ryger, i sortiren al passadís a veure que passava. Eon Aelfersson, un home del ferro i varvassor de Pyke, un dels altres pretendents, fou sorprès dirigint-se a les habitacions de Lady Lionella, amb la mala sort de posar un peu en un cubell i quedar atrapat, i la fressa l’acabà per delatanr . Mentre era arrossegat pels guàrdies cap a fora al castell, entre les rialles i burles dels presents, assegurà entre crits, que la mateixa Lady Lionella, l’havia citat a la seva cambra.

Mentrestant....

Ser Rupert Brax i Ser Gilbert Lefford, es trobaven a la ciutat, de visita de taverna a taverna. Tot i que Ser Gilbert Lefford, es mirà de controlar, acabà sucumbint a l’alcohol, que juntament amb el seu company de beguda que acabà molt pitjor. I amb això el dijous tocà a la seva fi...

Divendres

Grup Còndor

Clarejà a Proa de Pedra, en un cel enteranyinat. El grup es despertà, i continuà amb les seves indagacions. Un aspecte que inquietava les ments del grup, era la destrucció de les estàtues dels set déus, de la illa dels Bous. De tal forma que s’atansaren a preguntar si hi havia alguna capella dels Set. En trobaren una, amb un septon anomenat Lucius, un ancià afable que els informà que pocs mesos enrera, el septon de l’Illa dels Bous , anomenat Julius, havia mort. S’hi envià un recanvi, però era un individu curiós, un jove home del ferro, amb molt de fervor per els Set anomenat Theon.

El grup, tornà provar sort amb Svenn Algottson, i aquesta vegada hi fou, un home d’una edat avançada, antic pirata també. Dalae preguntà subtilment sobre l’Illa dels Bous però tampoc digué res, sapiguent possiblement més del que deia. Però al igual que els altres comerciants, intentà citar-se amb la Dalae, que refusà cortesment.

Una vegada sortiren, Dalae, es separà del grup i es disfressà com a Svenn Algottson i anà a veure Leslie Fisher, la disfressa funcionà, inclòs la noia que enviava setmanalment a l’establiment d’Algottson, la confongué amb ell. Dalae, disfressada, advertí a Leslie Fisher, sobre el que havia passat a l’Illa dels Bous, i que possiblement Hron Sorenson, al estar en el consell del senyor, buscaria un culpable, i que tenia molts de números, al no esser un home de les illes del ferro. Dalae, aconseguir fer parlar a Leslie Fisher, amb les respostes que donà, però el que descobrí es que tan sols, sabia que havien desparegut els habitants, ni qui n’era el responsable ni com havia passat. Dalae marxà adventint-lo que el millor que podia fer, era marxar ara que estava a temps. I ja lluny, es tragué la disfressa.

Mentrestant....

El capità Hrothgar, ordenà que vigilissin l’establiment de Hron Sorenson, per un possible assalt, però pogué comprovar que hi havia més guàrdies que els que havien vist la nit anterior. Fent que les probabilitats d’éxit d’un assalt per sorpresa minvessin considerablament.

No molt més tard Dalae, s’uní una altra vegada al grup, i ja començant a caure la nit, es dirigiren a la posada, però finalment amb una mar en relativa calma, decidiren aventurar-se fins a CastellFormós a informar dels descobriments.


Grup Falcó

Tot clarejant, el jove Ser Gilbert Lefford, arribà al castell amb molta ressaca, d’una nit que trigaria a oblidar. I es dirigí al Maestre Aethelbald, que li preparà un remei ràpid, per alleugerir el seu malestar.

Arribà el moment de l’audiència amb Lady Lionella Lannford, la senyora del castell, i es demanà al grup que s’assentés en un banc buit, en una part d’una gran sala, on davant seu hi havia un tron, amb forma de petxina, i l’estendard de OldCastle, a cada costat hi havia un estendard més petit, davant del grup hi havia l’estendard dels Ryger, i a l’altre costat un altre, de la Casa Cerdwyn, de les terres del Nord.

Entrà el Maestre Arthor i s’assegué en una cadira al costat del tron, al cap de poc s’obrí una portella del fons de la sala, i aparegué una molt bella i jove dama, pèl-roja, seguida d’una munió de dames de companyia que es quedaren al seu costat. Solemnement s’assegué i feu una inspecció ràpida dels presents. El Maestre Arthor, presentà primer a Ser Cley Cerdwyn, vingut del Nord, i s’aixecà de la comitiva al costat del grup, un noiet d’uns tretze anys, visiblement nerviós i dubitatiu. On un Maestre que seia al seu costat l’empentà, dissimuladament, així doncs Ser Cley Cerdwyn, sense més elecció, s’atansà fins on estava Lady Lionella Lannford, li oferí un present i li demanà si podia gaudir de la seva presència, i tornà al seu lloc sota la mirada gens comprensiva del Maestre i de les dames que s’asseien al seu voltant.

El Maestre Arthor, per fi anuncià a Ser Trystan Ryger, que s’aixecà i s’acostà amb passos ferms, i li oferí el regal que havia portat, un perfum d’aigua de roses. Les dames recolliren el regal, i Lady Lionella preguntà al jove Ser Trystan Ryger, que l’havia dut fins a les seves terres. Ser Trystan Ryger, li contestà que es trobava de viatge per conèixer món i també per oferir tractes comercials. Lady Lionella, li oferí el seu condol per la recent de Lord Conner Ryger, i per tractes comercials que parlés amb el Maestre Arthor, deixà que Ser Trystan Ryger s’enretirés i anuncià que a la nit faria un gran sopar amb els convidats. Seguidament s’aixecà i s’enretirà per la portella per on havia entrat, amb el seguici de dames al seu darrera.

Una vegada, Lady Lionella Lannford desaparegué, els assistents es mesclaren, també feren acte de presència Ser Rickart Crakehall, de les terres de Ponent, un altre pretendent i home d’amples espatlles, d’una edat ja avançada, i Ser Rupert Brax, ja recuperat de la nit anterior. Ser Cley Cerdwyn, s’atansà fins a Ser Trystan Ryger, i li proposà que decidissin la mà de la senyora del castell justant. Ser Trystan Ryger, li semblà una forma poc assenyada per dirimir aquest assumpte, i a Ser Rupert Brax, no li feu molta gràcia, en canvi Ser Rickart Crakehall, es sentí bastant entusiasmat amb la idea. Ser Cley Cerdwyn continuà insistint, afirmant que havia descavalcat a un cavaller, en un torneig. Abans que continués el Maestre que es trobava al seu costat, li donà una pilotà i l’envià cap a fora. Es presentà com a Maestre Eddard, i explicà si bé era cert, el cavaller, estava retirat i era amb molta possiblitat el més gras, de tot Westeros.

Al cap de no molt cadascú, es separà pel seu costat, amb molt de temps abans que arribés el sopar, el grup començà a investigar, per tavernes de classe alta. Al baixar i començar a caminar per la ciutat, veieren l’estendard dels Brax, en una d’elles, però Ser Rupert Brax no hi era, tan sols alguns dels seus acompanyants. De tota la cerca, en les tavernes, s’assabentaren del següent:

- Feia no molt havia passat una gran embarcació, per CastellFormós, procedent de les Illes d’Estiu, amb destí indeterminat, un mes ençà
- Hi havia hagut un canvi de septon a l’Illa dels Bous, poc abans de les desaparicions.
- No feia molt de temps enrera, hi havia hagut atacs dels Botley a l’Illa del Corall, on va acudir en la seva ajuda enviat pels Lannister, Lord Addam Marbrand. Des de llavors Lady Lionella Lannford, mantenia una flota permanent a Illa Corall.
- La principal font de riquesa de CastellFormós, provenia del comerç del corall, com a article de luxe.

El Maestre Aethelbald, deixà la taverna i es dirigí al castell, on cercà el Maestre Arthor, per debatre certs temes. I parlaren d’un possible tracte comercial, si bé que, a CastellFormós estaven necessitats i interessats en comprar fusta, la venta d’armes era més un tema a debatre amb el cap de la guàrdia. El jove Maestre, també li preguntà de manera subtil sobre les Illes, tot i que no digué res aclaridor, sobre l’Illa dels Bous, el Maestre Arthor, sabia alguna cosa. Ben normal, si foren ells els que avisaren la corona, però no fins a on o què sabia.

I arribà l’hora del sopar, a on tots els convidats es presentaren a una taula. Allí es trobava, Ser Julius Florent, de Jardí Alt, l’últim dels pretendents per la mà de Lady Lionella Lannford. La senyora del castell feu acte de presència, i Ser Julius Florent, li feu per enèsima vegada un altre regal. El convidats preneren seient, a part dels procedents de RocaSalze, i la senyora del castell hi havia els següents individus destacats:

- Ser Maegor Coeris
- Ser Rickart Crakehall, pretendent
- Ser Julius Florent, pretendent
- Ser Rupert Brax, pretendent
- Ser Cley Cerdwyn, pretendent
- Ser Preston Shell, capità de la guàrdia

Durant el sopar, un bonica dama, copsà la vista de Ser Gilbert Lefford, que no escatimà esforços per conèixer-la, Ser Gilbert Lefford, descobrí que era la neboda del capità de la guàrdia. Però per Ser Preston Shell, això no passà desapercebut, i deixà un ull permanent sobre el jove Ser Gilbert Lefford. Ser Trystan Ryger, fou afortunat i s’assegué al costat de Lady Lionella Lannford, a la qual li demanà si li concediria una volta pels jardins per poder gaudir de la seva presència. Lady Lionella li acceptà gustosament i fixà la cita per l’endemà al matí, també comentà que li havien arribat veus de la proposta de Ser Cley Cerdwyn, el torneig, però que se’n rentava les mans.
Enmig del sopar aparegueren dos bufons, que es dedicaren a ridiculitzar els Greyjoy i els Botley, tot simulant una baralla, llençant-se pops. I més d’un convidat n’hagué d’esquivar-ne algun. Poc abans d’acabar Lady Lionella Lannford, anuncià que l’endemà a la nit s’organitzaria un ball, i el sopar finalitzà, i cada un dels assistents prengué el seu camí. Ser Tristan Ryger, cansat tornà a la seva cambra, Ser Gilbert Lefford també marxà cap a la seva cambra, mirant de perdre la inquisitiva mirada de Ser Preston Shell. El Maestre Aethelbald, donà una volta nocturna pel jardí, i tocà el seu llaüt, i quan se n’adonà estava envoltat d’una audiència majoritàriament femenina, i una vegada finalitzà retornà a la seva cambra.

Mentrestant....

Rick el mosso, havia rapinyat amb altres criats, una bota que Ser Julius Florent, havia ofert a Lady Lionella Lannford, d’un vi exquisit, i que s’endugueren als estables en un descuit. La bota trigà poc a ser oberta i menys a ser buidada, deixant a Rick i els seus companys, molt beguts enmig de la palla i dels cavalls.

Mentrestant...

En una posada Ser Tristan Oberon, esquivava els comentaris impertinents dels altres clients, sobre l’enigma de la seva procedència, tot fent temps entre cervesa i cervesa. Esperant el grup còndor, tal com s’havia establert inicialment.

A altes hores de la nit finalment arribaren, i informaren de totes les troballes, de Proa de Pedra. D’igual forma Ser Tristan Oberon, els informà de tot el que ells havien descobert. I ràpidament, el grup còndor, retornà a Proa de Pedra, per poder arribar a l’albada.

Tornant al castell...

Un truc a la porta de l’habitació, despertà al Maestre Aethelbald, que s’aixecà i s’acostà a la porta, obrí i una dama de Lady Lionella Lannford, entrà, una dama baixeta i grassoneta. Demanant-li ajuda, es sentia defallir, i li costava respirar. Quan el jove Maestre preocupat, la començà a examinar, i ella, miraculosament recuperada, li saltà vigorosament al damunt traient-se la roba de dormir. El Maestre Aethelbald, aconseguí aturar-la i la dama acabà per desistir.

I amb això el Divendres tocà a la seva fi...

Les exèquies de Lord Conner

Ja fa temps que Lord Conner Ryger, no es trobava molt bé de salud pero des de la caiguda al torneig; la seva salud ha va decaure de manera preocupant, i els rumors sobre la successió van començar a rondar.

Continuar

Doncs era un dia grisós, on mentre el vell Maestre Dorian, mirava de fer el possible per restablir la salud de Lord Ryger, Ser Darval i Ser Robyn, Ryger, passejaven, i on un servent els va encalçar per informar-los de que un vell cavaller, desitjava tenir una audiència amb Lord Conner, i allotjament durant uns dies.

Amb curiositat els dos fills, s’atansaren amb el Maestre a veure el visitant, que es va presentar com a Ser Sirrab Ilmest, un cavaller de poca fortuna, que havia estat company d’armes, molts anys enrera, i estava desitjós d’intercanviar unes paraules mentre fos possible.

Pero alguna cosa no els va convèncer, i van enviar un criat a registrar la seves cambres, una vegada s’havia instal•lat, on van trobar un farcell, i una espasa exquisita, el treball d’una vida, d’un possible artesà llegendari. Amb una curiosa inscripció, cosa que va permetre al Maestre Dorian, deduïr qui era.

Ser Robyn, Ser Darval i el Maestre Dorian, es presentaren a l’habitació de Lord Conner, on estava conversant amb el cavaller nouvingut. Explicant-li que sabien qui era, Ser Barristan Selmy, membre de les Espases Blanques, un dels dos únics supervivents des de la guerra d’aquest cos d’èlit, i llegenda vivent.

Sorprés Ser Barristan, demanà que es guardés el seu secret, i que li permetessin estar al costat del seu vell company durant un temps.

UN NOU PRINCIPI…

Dilluns

Ja han passat unes quantes setmanes des de la visita de Ser Barristan Selmy, i Lord Conner Ryger, finalment descansa en pau. S’han enviat missatgers i missatges arreu de les terres dels Rius de les noves, i tot RocaSalze es prepara per les exèquies de Lord Conner i la seva successió.


Mentrestant....

De cami cap a RocaSalze, Ser Robyn Ryger, Ser Jason Ryger i Ser Liam, es troben dos membres de la Guàrdia de la Nit, amb dos reclutes, que es travaren a punt de ser penjats per una turba enfurismada de Sarrià de Puiggaldric, per haver comés petit furts i maltractat el bestiar. Els Ryger acaben per endur-se els membres de la Guàrdia de la Nit cap a RocaSalze, per evitar mals majors, no sense abans engegar-los-hi una esbroncada, per causar problemes a les seves terres.


Tornant a Roca Salze....

Hi començà a haver molta gresca, sobretot a les cuines, on Ser Ronald Hornwood i Tytos Bracken, amics de borratxeres de Ser Jason Ryger i Ser Edmure Tully, comencen a desbarrar, a insultar al difunt i a causar problemes als nouvinguts. Les queixes arriben al capità Hrothgar, que pren mesures i el Hornwood i en Bracken, acaben a la garjola, amb uns quants morats de més.

El mateix dia, com els voltors, arribaren dos membres del Banc de Ferro, amb dos guardespatlles de les Illes d’Estiu, per tal de renegociar, el prestec que havia demanat Lord Conner, anys enrera a la guerra de Pike. Pero sel’s dona cita per mes endavant davant de la quantitat de feina a realitzar.


Mentrestant....

El mateix dia, cap al sud de les terres dels Ryger, dos Astreus de la Ciutadella, escorten dos joves Maestres que queden, per dirigir-se a les terres dels Rius. Són el Maestre Stephon, destinat a la Casa Mallister, i el Maestre Aethelbald Lorch destinat a RocaSalze, a subtituïr el Maestre Dorian.

De camí es troben en problemes amb uns bosquerols, cosa que els Astreus no els hi fa gens de gràcia, pero gràcies a l’aparició de Ser Nicholas Pendelton, s’acaben per resoldre els problemes i els dos Aestreus i els dos Mestres s’afegeixen a la seva comitiva en direcció a RocaSalze.


Tornant a RocaSalze...

Per un altre indret s’hi dirigia Ser Miles Mooton, un cavaller conegut per la seva posició pro-Targaryen e incitador contra el Rei Robert Baratheon. Així doncs Ser Darval, ja actuant com a Lord, però encara sense el reconeixement oficial. Informà al Maestre Dorian que fes el possible per fer-lo desaprèixer de les terres familiars. Seguidament Dorian es dirigí a Dalae, una de les seves millors agents, i l’envià a interceptar Ser Miles Mooton, al qual humilià, i li feu saber que no era benvingut a Casa del Ryger.

Així doncs, Lord Darval, comencà, juntament amb el seu germà Robyn, a rebre tots els nouvinguts.

- Un dels primers fou Lord Tytos Blackwood, un individu mal educat i mol frívol, més pensant a negociar i arreglar les desavinences entre les dues cases, que assistir a l’útlim adeu a Lord Conner.
- Lord Arthur Wayn, un perfecte desconegut, tot i ser veí, quasi no hi havia notícies seves.
- Ser Wendall Mallory, vingué per renovar el seu vassallatge amb els Ryger, però en presència de l’assassí del seu pare, Robyn Ryger, es conté.
- Lord Willis Wode, un cavaller elegant portador, del condol de la senyora del castell de Harrenhal, amb un missatge especial per al nou Lord de la seva senyora, que al igual que Lord Darval és vídua.
- Lord Leo Lefford, amb moltes ganes de renovar vells pactes, obrir noves rutes comercials, i mirar de col•locar una neboda seva a Lord Darval, i com a segona opció a Ser Jason Ryger, hereu de Lord Darval.


Mentrestant....

Arribà a Clarianda, contra tot pronòstic, una comitiva Connach, mostrant altius el seu estandard, que estaren a punt de ser linxats per el poble, que no oblida el que havien fet durant la guerra. Gràcies a la intervenció del capità Hrothgar i de Tristan Oberon, el mestre d’armes, aconsegueixen arribar al castell. On demana la matriaca Lady Wolfrey, una audiència amb Lord Darval, se’l donà una cambra apartada i llòbrega i es tractà d’oblidar-se d’ells.

Tornant a RocaSalze...

Caigué la nit sobre el castell, i tant els convidats com els habitants del castell realitzaren un Sopar de Vetlla, a on es començaren a moure alguns fils de la política dels Rius. Mentre que un famòs trobador, tant com infame, Hal ‘Quatre Cordes’, cantà les gestes del difunt.

Una vegada acabat el sopar Ser Jason Ryger, agafà una criada i un pollastré i marxà cap a clarianda, trobant-se els dos joves Maestres que arribaven amb la comitiva de Ser Nicholas Pendelton.

I finalment el dilluns tocà a la seva fi...

Dimarts

El dimarts es despertà el castell, i tots els convidats es dirigiriren a una missa en honor de Lord Conner Ryger, el sept, del castell ensalzà, la figura de Lord Conner amb passió i orgull. Una vegada acabà Ser Edmure Tully, hereu de la Casa Tully, a la qual la Casa Ryger li ret vassallatge. Un discurs massa polític que no agradà molt a Lord Darval Ryger, una vegada fou el seu torn, Lord Darval, recordà que el seu pare fou un gran cavaller i millor persona, i entre línies insinuà que fou millor cavaller que molts dels que se n’autoanomenen i no ho demostren. Com alguns que portaren bésties en els seus emblemes. El discurs de Lord Darval, no deixà indiferent a ningú, alguns visiblement al•ludits, i altres cridaren a favor dels Ryger.

Una vegada finalitzà la missa, els actes socials tornaren al seu ordre, així que Lord Darval i Ser Robyn, reberen a uns últims convidats, enviats dels Amber i els Bracken. Mentre que a fora, el Maestre Dorian parlava amb el seu col•lega de la Casa Tully, el Maestre Vymar, i el jove Maestre Aethelbald, va coneixent la noblesa de la terra dels Rius i els habitants del castell.


Lord Darval i Ser Robyn, negociaren amb Coody Roosemore, un beguer entusiasta, per tal d’incorporar-lo al Concilium, amb propostes interessants. Just després, reberen a Ser Edmure Tully, amb qui podria decidir el litigi durant tant de temps a les Terres Buides. També proposa una missió que els encarrega directament la corona, unes misterioses desaparicions en unes illes al sud de les illes del Ferro. En un consell urgència, es decidí que s’acceptaria, cosa que podria donar una empenta, al litigi i decantar la balança en favor dels Ryger.

Mentrestant...

Lluny de RocaSalze, Ser Trystan Ryger, segon fill de Lord Darval Ryger, acompanyat de Ser James (pesat) Pendelton, i soldats com Berholt, Ullmort i en Nap retornaren cap a Rocalsalze, on de camí es trobaren amb Ser Mark Pipler, arxirival de Ser Jason Ryger, en els tornejos, acompanyat de Ser Goodbroke i Ser Smith, amb una petita comitiva, que també es dirigien a RocaSalze. Tot el grup s’aturaren a descansar en una taberna. que malauradament es trobava ocupada per bandolers, que enmig del caos i la confusió, aquests s’escaparen amb els cavalls, i deixant un rastre de mort, i als nobles amb un pam de nas. Havent de tornar a peu fins a RocaSalze.

Al arribar a RocaSalze, a la nit, els dos Maestres es dedicaren a guarir les ferides que el jove Ryger tenia. Confessant que li havia estat causat per un porc senglar d’unes proporcions mítiques, amb moltes llances clavades, en terra dels Vance.

I amb tot això, el dimarts tocà a la seva fi...

Dimecres

En el matí de dimecres, fou el moment del solemne enterrament de Lord Conner Ryger, que fou en una solemne comitiva, on tot els membres de la Casa Ryger hi participaren excepte Ser Jason, amb una resaca com feia temps que no sentia. Lord Ryger fou dipsós en una petita barca, que es cremà amb fletxes, i la gent disposada en la riba contempla el que fou el seu senyor durant molts anys. Entre ells molts bosquerols, llançaren tot de flors en el seu pas.

Una vegada l’últim comiat finalitzà, tothom tornà al seu lloc. I la rebuda de convidats continuà,

- Ser Mark Piper, fou rebut, com a representant de la seva casa, mostrant el seu orgull
- Lord Darry, el qual arribà amb notíces preocupants, els Blackwood i els Bracken, enemics des de molt de temps enrera, movient les seves fitxes. Els Blackwood, els seus executors, i els Bracken movilitzaren tropes, per la seva part els Clarending, contractaren una força mercenària.
- Lady Wolfray Connach, és rebuda, juntament amb una assistent i el seu fill menor. Amb sorpresa majúscula, oferien el vassallatge a la Casa Ryger, després d’haver-la traït durant la guerra de l’Usurpador. Es formalitzà una trobada, en secret, amb el seu fill gran, per resoldre aquest assumpte.

Una vegada, s’acabà el matí, i d’un dinar ràpid, continuà a la tarda, amb la lectura del testament de Lord Conner, en privat, tant sols amb els membres de sang de la família Ryger, els dos Maestres i els dos testimonis. No hi hagué cap sorpresa, tot i que es l’herència repartí petites parts entre tots el membres i moltes mencions a servidors, però si que Lord Conner, mencionà amb orgull el bàndol en que va lluitar durant la guerra, els Targaryen.

Una vegada la lectura del testament, Ser Trystan fou a la Cambra dels Avantpassats, on es guardaven les reliquies familiars, i contemplà Penitència, una espasa forjada després de la guerra. Però estranyat, sorpés i finalment horroritzat, descobrí que havia estat suplantada per una imitació.

Es reuní a un petit grup, per tal de que la notícia no s’escampés, degut a la vergonya que podria comportar el descobriment. I entre el capità Hrothgar i el Maestre Dorian conseguiren descobrir, que una criada havia desaparegut, i que era originària de Bellamalva. Ajuntant uns quants exploradors i amb l’ajuda de Dalae, camuflada com a Ser James Pendelton, Hrothgar i Tristan Oberon, atraparen a la criada a mig camí en plena nit, acompanyada per uns bosquerols que anaven en la mateixa direcció. Durant l’interrogatori, afirmà part del que es sabia, però aportà informació nova i sorprenent.

Era de domini públic, que a temporades servia a RocaSalze, i un ‘viatjant’, més aviat un criminal de poca volada, li havia demanat que portés una acompanyant i que la fes passar per la seva filla. Que era una noia de sang noble que havia d’aprendre però que no podia sortir a la llum. Tot anava bé però el mateix dia havia aparegut amb una bossa plena de monedes relluents, i espantada la criada, va fugir, pero la noia s’havia quedat a la ciutat.

No molt convençuts Hrothgar i Tristan Oberon, se l’emportaren al castell per continuar l’interrogatori.

I amb tot això, el dimecres tocà a la seva fi...

Dijous

El matí de de dijous començà una mica enfeinat, començà de bon matí amb l’interrogatori per part del Maestre Dorian, de la criada que havia desaparegut, que confirmà la versió de Hrothgar i Tristan Oberron, i que l’havia contractat el criminal de poca volada anomenat Jack, però, es sorprengué ja que aquest assumpte superava el tipus de tractes bruts que es sabia que en Jack solia participar. Els Maestre Dorian envià a la Dalae a Clarianda, per tal de cercar a la segona criada, pero no tingué éxit.

Per altra banda, començà la presa de possessió oficial de Lord Ryger, per part de Ser Darval Ryger. Convertint-se en Lord, i donant un missatge esperançador, de renovar passades aliances, des d’un balcó a la gent congredada al patí del castell i finalment mostrant Helmroot, a tots els pressents com a símbol de la casa.

I continuaren les trobades, es feu el jurament de vassallatge als Tully, pero el de senyor de soliu, encara es mantingué a l’aire en funció de litigi de les terres buides, i de la missió encarregada per la corona. Poc després es rebé una altra vegada a Lord Tytos Blackwood, el qual, a part de renovar el pacte que hi havia amb Lord Conner, i oferia una gran picossada amb terres per la ‘devolució’ de Helmroot a la Casa Blackwood, cosa que feu temptar a Lord Darval, pero donà la resposta que s’ho rumiaria.

Mentrestant el capità Hrothgar començà a fer plans, per tal de mirar que la noia misteriosa no s’escapés, mirant de col•locar, gent que la pogués reconèixer a les portes de sortida de Clarianda i del castell de RocaSalze.

Lord Willis Wode, el valedor de la vídua de Harrenhal, li proposà subtilment a Lord Darval, una interessant proposata de matrimoni, que Lord Darval esquivà, però que el Maestre Dorian estava interessat per el que podria suposar pels Ryger. I fou així com Lord Darval i el Maestre Dorian, anaren en privat i parlaren d’aquest assumpte. Pero la conversa comença a generar en discussió i el Maestre Dorian tocà el tema de l’esposa de Lord Darval, el qual enfurismat el desposseí de la seva posició a la Casa.

I com a última missió el Maestre Dorian informà a Dalae, de cercar a Bellamalva, l’anomenat Jack, i que a partir d’ara ella era l’encarregada dels executors i que el nou mestre era el jove Aethelbald.

I amb tot això, el dijous tocà a la seva fi...

Divendres

I el divendres començà, amb la cerimònia de renovació dels juraments, per part dels vassalls dels Ryger, Ser Wendall Mallory, li oferí el seu vassallatge i també que fossin els seus senyors de soliu, i Ser Nicholas Pendelton, oferí el seu jurament de vassallatge pero no el de que es convertissin en senyors de soliu.

Mentrestant, en el Maestre Dorian estava al pati, on va veure arribar una comitiva amb estandards de servidors del rei, i de les terres de l’oest, destacant entre ells Lord Beric Dondarrion, i Lord Addam Marbrand. Un criat l’anà a trobar, però el derivà cap al jove Maestre en funcions el qual atabalat, feu pujar immediatament a Lord Beric Dondarrion, i assignà les últimes cambres de gran qualitat als nous invitats.

Lord Dondarrion, explicà es trobava en el sud, i que se li havia informat de passar per les terres dels Ryger al sentir les noves, pero que primer passés per les terres de l’oest per recollir uns quants membres de la seva comitiva. L’objectiu del seu viatge es tractava de recollir el jurament de fidelitat del nou senyor, Lord Darval, i el seu possible jurament a la corona com a senyors de soliu.

Lord Darval, jurà vassatge a la corona però no feu el de senyor de soliu, títol que ara mateix pels Ryger estava en disputa entre el rei i la Casa Tully. Lord Addam Marbrand seguidament es reuní amb Lord Darval, i li oferí un tracte, pel seu fill petit, Ser Tristan, de que la Casa Marbrand tenia unes terres prop de desambarcador del rei que gustosament ‘cedirien’ a canvi del jurament de soliu a la corona.

Mentrestant Ser Barristan Ilmes, encara amb la seva disfressa, s’esmunyí ràpidament, i assumí la seva veritable identitat, i també es presentà davant Lord Darval Ryger. Una vegada tot estava una mica més calmat, el Maestre Aethelbald s’atansà a conversar amb el que havia estat el seu sogre, Lord Addam Marbrand, i aquest es quedà sorprés de que es trobés en les terres dels Rius, servint com a Maestre.

Una mica més tard el mateix Lord Addam Marbrand volgué parlar, en privat, sobre una oferta comercial, amb que potser li podria interessar a Lord Darval, pero no en nom de ningú sinó de la seva pròpia casa, però també recordant que l’oferta que havia fet no feia gaire.

Dalae arribà, per fi a Bellamalva on un dels seus contactes, el sastre local, l’informà, de Jack, però també descobrir, que ja feia unes dues setmanes que havia passat per la contrada i en aquells moments era possible que es trobés a Clarianda. I ràpidament Dalae tornà cap a RocaSalze.

I amb tot això, el divendres tocà a la seva fi...

Dissabte

El dissabte fou un dia de sorpreses, primer de tot arribaren informacions al capità Hrothgar de que s’havia trobat el cos d’una noia morta en el riu, afortunadament havia quedat atrapada, a la sortida del clavegueram d’altra forma ningú l’hagués vist.

Hrothgar i Tristan Oberon portaren a la primera criada, per veure si era la noia que l’acompanyava i aquesta la va reconèixer. Seguidament s’emportaren el cos, d’amagat cap a la sala de guàrdies, d’amagat per tal de no aixecar sospites. I feren cridar als dos Maestres, que arribaren i examinaren pero el Maestre Dorian se’n desentengué de l’assumpte. De l’examinació se’n tragué que havia estat escanyada amb una corda, i que havia practicat el sexe. Les seves vestidures eren molt cares, d’una noble, o potser d’una prostituta de luxe.

Ràpidament Hrothgar i Tristan Oberon, es presentaren voluntaris, raudament per investigar els dos prostíbuls, de Clarianda i començaren per el més car.

Mentrestant...

Lord Darval, juntament amb Ser Robyn, i altres membre de la família continuava rebent a invitats, per tal de renovar pactes i crear-ne de nous:

- Lord Leo Tyrant, oferí al nou Lord de la casa possibles tractes comercials.
- Ser Willis Follet, juntament amb els seus germans, els veïns, vingueren per renovar el pacte i augmentar el comerç. També deixaren anar una possible oferta de matrimoni a la Lady Catherine, la filla de Lord Darval, per qualsevol dels tres germans de la tercera edat.
- Els dos Banquers de Ferro, vingueren per mirar de convéncer a Lord Darval, de millorar les condicions que el seu pare va considerar a l’hora de demanar el préstec. Oferiren dues opcions, la primera era de vendre un castell, i la segona fou acceptar a un ‘invitat’ durant un cert temps, a un individu important el qual la seva identitat no es coneixeria fins a la seva arribada. La resposta donada fou acceptar les dues ofertes, concients que es podien negar a la primera.
- Ser Henry Bracken, per la seva part intentà estirar a la Casa Ryger cap al seu costat, en el llarg conflicte que mantenien amb els Blackwood.
- Per la seva part l’enviat dels Frey, oferia una proposta de matrimoni a Ser Jason Ryger.

Tornant a la sala de guàrides, el Maestre Aethelbald, feu que tots marxessin de la sala i tirà un encateri per tal d’interrogar al cadàver. Aquest li va revelar que el seu nom era Lucy, una prostituta, que en Jack li havia encarregat d’infiltrar-se al castell i robar l’espasa penitència. Una vegada en la seva possessió, l’havia d’entregar a un home de les illes del ferro, un dels dos guardespatlles que viatjaven amb els Banquers de Ferro, anomenat Fenk. Cosa que va fer i li va pagar una bossa amb moltes, moltes monedes.

El Maestre Aethelbald, fou a buscar el capità i al mestre d’armes que estaven ‘investigant’ en el prostíbul i al cap de poc en vàren sortir. El que en tragueren entre d’altres coses fou la descripció del que segurament havia estat l’assassí de la Lucy.

I tots tres es disposaren a tornar a RocaSalze, on amb l’ajuda dels criats localitzaren a Fenk, i el capità Hrothgar, el va portar detingut, a la sala de guàrdies. Tot i que els Banquers de Ferro, protestaren, per la detenció del seu guardespatlles, però res pogueren fer, per la seva alliberació.

I durant una tortura i interrogatori de cinc hores, Fenk va explicar tot el que havia passat, certament havia rebut l’espasa, i l’havia amagat en el protíbul de luxe de Clarianda, i que l’havia de portar a Lannisport, on ja el localitzarien. En quant al seu patró, era un individu que li havia pagat molts diners pero sense nom ni distintius visibles.

Durant el sopar, en Hal Quatrecordes, llegí un poema, d’un autor que desitjà estar en l’anonimat, en realitat l’autor i el destinatari estaven clars per tots dos, Ser Wendal Mallory i Ser Robyn Ryger respectivament. El poema humilià a Ser Robin Ryger i fou la venjança personal de Ser Wendall Mallory per la mort del seu pare.

Els Banquers de Ferro no perderen el temps i assaltaren a Ser Nicholas Pendelton, oferint-li uns tractes una mica obscurs.

Ja entrada la nit, una de les famílies més benestants de Clarianda, organitzà un ball on molts dels habitants i convidats il•lustres del castelle staven invitats. El capità Hrothgar també s’hi atansà però veiè com en un costat Ser Jason Ryger, com estava molt carinyós amb la jove muller de Ser Uriel Wayne, que no estava molt lluny d’allí. Abans que passés un mal major, Hrothgar els va aconseguir separar, i per treure-li del cap a Ser Jason, se’l va emportar al prostíbul.

Durant aquesta trobada, Lord Tytos Blackwood, ofereí a Ser Nicholas Pendelton, la possibilitat d’atacar Fort Duncan, la fortalesa on el capità era Ser Uriel Wayne.

I amb tot això, el dissabte tocà a la seva fi...

Diumenge

Començà la caçera, on molts nobles hi participaren, i es formaren grups, que anaren seguint el rastre de les seves preses. Pero per Ser Jason Ryger, les seves ‘preses’ eren, la muller de ser Uriel Wayne, i les dames de companyia. On en una clariana els quatre disfrutaren com mai de la seva cacera. Amb tot això, Ser Gilbert Lefford, els va trobar just en el moment que per l’altre costat del camí apareixien Ser Uriel Wayne, i alguns dels seus acompanyants. Ser Gilbert Lefford, fou prou ràpid i astut per desviar l’atenció i fer anar a Ser Uriel Wayne, cap a una altra direcció, salvant el cap de l’hereu de la Casa Ryger i potser alguna altra cosa.

Una vegada conclosa la caçera, es tornà a RocaSalze ja era tard, però Hrothgar i Tristan Oberon tenien una festa sorpresa en el prostíbul de luxe per al Maestre Dorian, com a comiat, on Hrothgar per segona vegada va veure Ser Jason Ryger i la muller de Ser Uriel Wayne, intentant passar desaparcebuts.

Lord Marbrand oferí al jove Maestre Aethelbald la possibilitat de deposar del títol de Lord de la seva casa al seu germà, i que ocupés el seu lloc. També ‘oferí’ l’enviament d’una mainadera per tal de que l’ajudés a l’educació dels seus fills, com a posseidors de sang Marbrand. Aethelbald, acceptar la segona proposta, però donà com a resposta que es pensaria la primera.

Es feu un sopar de cloenda, on un Ser Barristan Ilmes, demanà la paraula per alabar el difunt, i recordà que Lord Conner Ryger es mantingué fidel als seus senyors i a les seves creences, clara al•lusió als Targaryen.

Ja entrada la nit, el Maestre Dorian es reuní amb el jove Maestre Aethelbald, per informa-lo de l’estat de les coses, i mirar d’aconsellar-lo de com eren els membres de la família. No molt després el jove Maestre rebé la visita del fantasma de la Lucy, la prostituta morta, recriminant que no havia trobat al seu assassí, encara que hi seguia treballant.

I amb tot això, el diumenge tocà a la seva fi...