Joc de Trons

dimarts, 12 de desembre de 2006

Les desaparicions a l'illa dels bous...

Durant les exèquies de Lord Conner Ryger, Ser Edmure Tully, oferí una feina que a ells, havia confiat la corona, deixant entreveure que podria ser beneficiós tant per les futures relacions amb els Tully, com de cara al rei Robert Baratheon.

Explicà que en una petita illa veïna prop d’Illa Formosa (una gran illa les costes de ponent), anomenada l’Illa dels Bous, havien desaparegut prop de 100 persones (unes 20 famílies ), juntament amb tot el seu bestiar, de forma misteriosa. Els que informaren d’aquestes desaparicions foren uns mercaders que havien parat a l’Illa dels Bous, i que después d’informar, a la senyora de CastellFormós, Lady Lionella Lannford donà la veu d’alarma a la Corona.

Continuar



Breu transfons de la situació geo-política d’Illa Formosa

Illa Formosa, es troba a les costes oest de Westeros, que pertanyia als Greyjoy fins a la guerra de Pyke. Després de la guerra, Lord Gregor OldCastle, senyor de CastellFormós, va ser recompensat per la seva fidelitat a la corona com Senyor de l’Arxipèlag d’Illa Formosa. Tres anys després Lord Gregor OldCastle, va morir sense deixar cap hereu, només a la seva muller Lady Lionella Lannford. Els Botley, antics veïns i vassalls dels Greyjoy, van posar un plet per poder recuperar el control de l’arxipèlag, aconseguint-ho en part. Dos grans assentaments, Punxa de Kraken i Proa de pedra, les illes de l’arxipèlag (menys una), i un 60% d’Illa Formosa. La senyora de CastellFormós, es va quedar amb CastellFormós, el 40% d’Illa Formosa, i Illa de Corall, principal font d’ingressos de la casa OldCastle..


El consell decidí el pla d’acció.

Els grups es decidiren en dos parts, el grup còndor,

- Bran Howlett
- Barbara Howlett
- Nap
- Daeron
- Capità Hrothghar
- Dalae (disfressada com a Roxanne Aerenson)

Grup Falcó

- Ser Nicholas Pendelton i la seva muller
- Ser Trystan Ryger i el seu patge, i un guardespatlles
- Maestre Aethelbald Lorch
- Ser Gilbert Lefford
- Ser Tristan Oberon
- Sept Smith Wesson

Es decidí que el grup còndor, visitaria l’illa dels Bous, i investigaria tot el que pogués a Proa de Pedra, feu dels Botley, i el grup Falcó investigaria CastellFormós amb el pretext de Ser Trystan Ryger, fos un altre pretendent per la jove senyora i vídua.

Juntament amb aquests dos grups, viatjarà Ser Jason Ryger, amb trenta-cinc homes de la casa Ryger, en cas que es necessités una intervenció, però que estarien amagats fins que se’ls necessités.

Al cap de cinc dies que s’acabaren les exèquies de Lord Conner Ryger, també s’acabaren els preparatius i tota la comitiva marxà cap a l’oest a territori Mallister, pero primer es feu una parada, a casa Lord Tytos Blackwood, sogre de Ser Nicholas Pendelton. I l’endemà el grup continuà cap a l’oest, i al arribar a la costa, a Varamar, propietat de la casa Mallister. Lord Jason Mallister també fou informat prèviament de la naturalesa de la missió, el qual facilità trenta-cinc homes més i dues llongabarques pels setanta homes, una galera elegant (anomenada Mater Leona), i un petit llagut, per el grup còndor discret i ràpid. Lord Jason Mallister posa com a condició que els homes que hi posés ell serien comandats pel seu fill Ser Patrek Mallister.

Primer de tot el grup condòr s’avança i partí dos dies abans que el grup falcó per començar l’investigació per la zona de l’Illa dels Bous.


Dimecres

Grup Còndor

El grup còndor arribà a l’Illa dels Bous, amb un bon dia. El lloc d’arribada fou un petit port on no hi havien cap mena d’embarcació. Els rastrejadors del grup cercaren pistes, a la platja i trobaren rastre de molta gent anant i venint per la platja i rastres d’alguna embarcació que havia arribat a la platja.

El Capità Hrothgar es submergí davant de la platja, i a una distància considerable, i trobà les barques de pesca dels habitants de la Illa dels bous, enfonsades. Lligà una corda en una i tot el grup arrossegà a fora l’aigua per examinar-la, segons semblà havia estat enfonsa per un forat fet amb cops de destral.

Una vegada s’hagué vist tot el que es pogué de la platja, el grup s’endinsà dins la zona poblada, però no hi havia ningú, com la informació que es tenia. No hi havia cap porta trencada i algunes olles de dintre les cases, tenien restes de menjar, provisions als rebosts, i semblava que totes les possessions d’aquella gent estaven al seu lloc. Com si s’haguessin esfumat, sense deixar ni rastre. Però es trobà una cosa molt curiosa, en el temple dels Set, hi faltaven les set estàtues dels set déus, i es trobà alguns estellicons de fusta socarrats que amb molta probabilitat formaren part de les estàtues.

Desconcertat ,el grup dona una volta per l’illa, trobaren una zona amb penya-segats, i els semblà divisar alguna cosa. Hrothgar primer i Daeron després, baixaren lligats amb cordes, i trobaren algunes restes humanes i alguns trossos de roba, era una zona amb pedres esmolades i relliscoses i amb una mar furiosa, que semblava engolir-ho tot, cosa que impossibilità saber amb certa exactitud el nombre de gent que fos llançada pel penya-segat .

Tornaren a pujar, i ja començava a fosquejar, així que decidiren passar la nit a l’illa, intrigats pel que havia ocorregut al seu voltant, poc temps enrera. I amb això, per el grup còndor, el Dimecres arribà a la seva fi.


Dijous

Grup Còndor


El nou dia clarejà, i amb l’albada, el grup es dirigí cap a Proa de Pedra a començar a cercar rastres i informació dels desapareguts. Proa de pedra, es mostrà com a una ciutat rude i grisosa, encara en procés de reconstrucció de la guerra de Pyke. Al atansar-se al port, el grup observà sorprès dues grans llongabarques, amarrades al moll, amb l’estandard dels Greyjoy.

Dalae, disfressada com a Roxanne Aerenson, es presentà a Brandon Fraserson, l’oficial del port com a comerciant d’atifells agrícoles, llogant un magatzem, desant-hi les ‘mostres’ que la petita barca transportava i presentà a la resta com a assessors i guardaespatlles. Fraserson també informà que s’havia de demanar permís a palau per establir una parada en dia de mercat, que era el Dimecres.

Una vegada arreglat el pas obligat per el port, s’instal·laren en una posada discreta en una de les barriades del port, i la recollida d’informació començà, sobretot per les tavernes, descobrint sorprenents noves.

- El Lord Comandant de la flota de Pyke, Victarion Greyjoy, arribà una setmana ençà amb les llongabarques Matacorbs i Cec Roig.
- Lady Lionella Lannford, senyora d’OldCastle, tenia una flota permanentment, defensant Illa Corall, una de les seves principals fonts de riquesa. El comerç del corall com article de luxe.
- Els Botley, estaven potenciant l’agricultura a les illes del Gran Nòrdic, situades al nord-est de Punxa de Kraken, on desplaçaren algunes famílies per cultivar la terra i també els indesitjables de Proa de Pedra.

Esgotada la possibilitat de treure informació a individus corrents. Dalae, s’assabentà de diferents comerciants que tenien cert pes en la comunitat i el grup els anà a visitar. El primer d’ell fou Hron Sorenson, antic pirata i contrabandista i membre del consell de Lord Botley. Al preguntar Dalae, per l’Illa dels Bous, Sorenson, esquivà la pregunta com pogué e intentà citar-se amb ella, Sorenson sabia alguna cosa, però no en digué res.

El segon de la llista, fou Sven Algottson, però no fou trobat a la seva residència, així que el grup es dirigí cap a Leslie Fisher, Fisher era un riberenc d’origen indefinit, que entre altres locals regentava un bordell. Al igual que Sorenson, Fisher sabia alguna cosa però causà la impressió que era menys del que sabia Sorenson.

Ja de tarda, el grup s’acostà fins al palau, a demanar el permís per instal·lar una parada al mercat. El grup fou aturat a la porta, i els rebé el Maester Samwell, un individu petit però que no duia collar de Maester, i donà el grup l’autorització per posar la parada. Segons la informació que la Dalae li tragué, Lord Botley no el tenia en molta, estima, afirmant que això era degut al sacerdot Eric. Un sacerdot del Déu Afogat, el cap de la religió a Proa de Pedra, el qual tenia molta influència sobre Lord Botley. El grup també descobrí que el Maester Samwell, sabia alguna cosa de la Illa dels Bous

A la mateixa entrada de palau, el grup es trobà amb el capità de la guàrdia, Lord Piotr Piottrson, que ràpidament es dirigí, a la Dalae, embadalit, i demanant per quedar amb ella. El capità Hrothgar, es sentia bastant incòmode i es camuflà com pogué al veure aquell individu, recordava a Piotr Piottrson, no sapigué de què, però amb molta seguretat no era alguna cosa agradable. Dalae, que s’havia separat una mica del grup, aprofità la vinantesa, per intrigar i manipular-lo, contra Hron Sorenson, però no n’aconseguí treure’n informació sobre l’Illa dels Bous, tot i que semblava que també sabia alguna cosa. Piottrson invità a la Dalae, a la cerimònia del déu Afogat de Diumenge.

Ja fosquejant tornaren a la posada.

Grup Falcó

La galera ‘Mater Leona’, arriba a Castellformòs, una població assolellada i amb uns colors vius. De la qual el grup desembarcà, tot ells ben vestits i guarnits de gala. Enviaren a el mosso, anomenat Rick, a avisar de la seva arribada, al castell. Fou rebut pel Maestre Arthor, que els donà un salconduit, per poder accedir al castell. Al entrar al castell, el Maestre Arthor, els rebé, i els donà la benvinguda. Els havia preparat unes cambres, però que la senyora no els rebria fins l’endemà.

Doncs cadascú es separà per la seva banda. L’implacable septon Smith, anà a la capella on conegué el septon del castell, un jove anomenat Sandor. El jove Maestre Aethelbald, anà a donar una volta pels jardins. Ser Nicholas Pendelton es tancà amb sa muller a l’habitació i tant Ser Trystan Ryger com Ser Gilbert Lefford, feren una volta encuriosits.

Arribà l’hora del sopar, i es trobaren tots, debatent el pla a seguir, ja que es trobaren en la intimitat. Una vegada sopats, tots anaren a la seves respectives habitacions, excepte Ser Trystan Ryger i Ser Gilbert Lefford, que anaren a donar un volta pels jardins de nit. On es trobaren a Ser Rupert Brax, de les terres de Ponent, un dels altres pretendents, per la mà de Lady Lionella. Ser Rupert Brax, convencé al jove Lefford, per anar a prendre unes copes, però Ser Trystan Ryger declinà l’oferta i retornà la seva cambra.

Aquella mateixa nit, un terrabastall despertà a Ser Nicholas Pendelton i a Ser Trystan Ryger, i sortiren al passadís a veure que passava. Eon Aelfersson, un home del ferro i varvassor de Pyke, un dels altres pretendents, fou sorprès dirigint-se a les habitacions de Lady Lionella, amb la mala sort de posar un peu en un cubell i quedar atrapat, i la fressa l’acabà per delatanr . Mentre era arrossegat pels guàrdies cap a fora al castell, entre les rialles i burles dels presents, assegurà entre crits, que la mateixa Lady Lionella, l’havia citat a la seva cambra.

Mentrestant....

Ser Rupert Brax i Ser Gilbert Lefford, es trobaven a la ciutat, de visita de taverna a taverna. Tot i que Ser Gilbert Lefford, es mirà de controlar, acabà sucumbint a l’alcohol, que juntament amb el seu company de beguda que acabà molt pitjor. I amb això el dijous tocà a la seva fi...

Divendres

Grup Còndor

Clarejà a Proa de Pedra, en un cel enteranyinat. El grup es despertà, i continuà amb les seves indagacions. Un aspecte que inquietava les ments del grup, era la destrucció de les estàtues dels set déus, de la illa dels Bous. De tal forma que s’atansaren a preguntar si hi havia alguna capella dels Set. En trobaren una, amb un septon anomenat Lucius, un ancià afable que els informà que pocs mesos enrera, el septon de l’Illa dels Bous , anomenat Julius, havia mort. S’hi envià un recanvi, però era un individu curiós, un jove home del ferro, amb molt de fervor per els Set anomenat Theon.

El grup, tornà provar sort amb Svenn Algottson, i aquesta vegada hi fou, un home d’una edat avançada, antic pirata també. Dalae preguntà subtilment sobre l’Illa dels Bous però tampoc digué res, sapiguent possiblement més del que deia. Però al igual que els altres comerciants, intentà citar-se amb la Dalae, que refusà cortesment.

Una vegada sortiren, Dalae, es separà del grup i es disfressà com a Svenn Algottson i anà a veure Leslie Fisher, la disfressa funcionà, inclòs la noia que enviava setmanalment a l’establiment d’Algottson, la confongué amb ell. Dalae, disfressada, advertí a Leslie Fisher, sobre el que havia passat a l’Illa dels Bous, i que possiblement Hron Sorenson, al estar en el consell del senyor, buscaria un culpable, i que tenia molts de números, al no esser un home de les illes del ferro. Dalae, aconseguir fer parlar a Leslie Fisher, amb les respostes que donà, però el que descobrí es que tan sols, sabia que havien desparegut els habitants, ni qui n’era el responsable ni com havia passat. Dalae marxà adventint-lo que el millor que podia fer, era marxar ara que estava a temps. I ja lluny, es tragué la disfressa.

Mentrestant....

El capità Hrothgar, ordenà que vigilissin l’establiment de Hron Sorenson, per un possible assalt, però pogué comprovar que hi havia més guàrdies que els que havien vist la nit anterior. Fent que les probabilitats d’éxit d’un assalt per sorpresa minvessin considerablament.

No molt més tard Dalae, s’uní una altra vegada al grup, i ja començant a caure la nit, es dirigiren a la posada, però finalment amb una mar en relativa calma, decidiren aventurar-se fins a CastellFormós a informar dels descobriments.


Grup Falcó

Tot clarejant, el jove Ser Gilbert Lefford, arribà al castell amb molta ressaca, d’una nit que trigaria a oblidar. I es dirigí al Maestre Aethelbald, que li preparà un remei ràpid, per alleugerir el seu malestar.

Arribà el moment de l’audiència amb Lady Lionella Lannford, la senyora del castell, i es demanà al grup que s’assentés en un banc buit, en una part d’una gran sala, on davant seu hi havia un tron, amb forma de petxina, i l’estendard de OldCastle, a cada costat hi havia un estendard més petit, davant del grup hi havia l’estendard dels Ryger, i a l’altre costat un altre, de la Casa Cerdwyn, de les terres del Nord.

Entrà el Maestre Arthor i s’assegué en una cadira al costat del tron, al cap de poc s’obrí una portella del fons de la sala, i aparegué una molt bella i jove dama, pèl-roja, seguida d’una munió de dames de companyia que es quedaren al seu costat. Solemnement s’assegué i feu una inspecció ràpida dels presents. El Maestre Arthor, presentà primer a Ser Cley Cerdwyn, vingut del Nord, i s’aixecà de la comitiva al costat del grup, un noiet d’uns tretze anys, visiblement nerviós i dubitatiu. On un Maestre que seia al seu costat l’empentà, dissimuladament, així doncs Ser Cley Cerdwyn, sense més elecció, s’atansà fins on estava Lady Lionella Lannford, li oferí un present i li demanà si podia gaudir de la seva presència, i tornà al seu lloc sota la mirada gens comprensiva del Maestre i de les dames que s’asseien al seu voltant.

El Maestre Arthor, per fi anuncià a Ser Trystan Ryger, que s’aixecà i s’acostà amb passos ferms, i li oferí el regal que havia portat, un perfum d’aigua de roses. Les dames recolliren el regal, i Lady Lionella preguntà al jove Ser Trystan Ryger, que l’havia dut fins a les seves terres. Ser Trystan Ryger, li contestà que es trobava de viatge per conèixer món i també per oferir tractes comercials. Lady Lionella, li oferí el seu condol per la recent de Lord Conner Ryger, i per tractes comercials que parlés amb el Maestre Arthor, deixà que Ser Trystan Ryger s’enretirés i anuncià que a la nit faria un gran sopar amb els convidats. Seguidament s’aixecà i s’enretirà per la portella per on havia entrat, amb el seguici de dames al seu darrera.

Una vegada, Lady Lionella Lannford desaparegué, els assistents es mesclaren, també feren acte de presència Ser Rickart Crakehall, de les terres de Ponent, un altre pretendent i home d’amples espatlles, d’una edat ja avançada, i Ser Rupert Brax, ja recuperat de la nit anterior. Ser Cley Cerdwyn, s’atansà fins a Ser Trystan Ryger, i li proposà que decidissin la mà de la senyora del castell justant. Ser Trystan Ryger, li semblà una forma poc assenyada per dirimir aquest assumpte, i a Ser Rupert Brax, no li feu molta gràcia, en canvi Ser Rickart Crakehall, es sentí bastant entusiasmat amb la idea. Ser Cley Cerdwyn continuà insistint, afirmant que havia descavalcat a un cavaller, en un torneig. Abans que continués el Maestre que es trobava al seu costat, li donà una pilotà i l’envià cap a fora. Es presentà com a Maestre Eddard, i explicà si bé era cert, el cavaller, estava retirat i era amb molta possiblitat el més gras, de tot Westeros.

Al cap de no molt cadascú, es separà pel seu costat, amb molt de temps abans que arribés el sopar, el grup començà a investigar, per tavernes de classe alta. Al baixar i començar a caminar per la ciutat, veieren l’estendard dels Brax, en una d’elles, però Ser Rupert Brax no hi era, tan sols alguns dels seus acompanyants. De tota la cerca, en les tavernes, s’assabentaren del següent:

- Feia no molt havia passat una gran embarcació, per CastellFormós, procedent de les Illes d’Estiu, amb destí indeterminat, un mes ençà
- Hi havia hagut un canvi de septon a l’Illa dels Bous, poc abans de les desaparicions.
- No feia molt de temps enrera, hi havia hagut atacs dels Botley a l’Illa del Corall, on va acudir en la seva ajuda enviat pels Lannister, Lord Addam Marbrand. Des de llavors Lady Lionella Lannford, mantenia una flota permanent a Illa Corall.
- La principal font de riquesa de CastellFormós, provenia del comerç del corall, com a article de luxe.

El Maestre Aethelbald, deixà la taverna i es dirigí al castell, on cercà el Maestre Arthor, per debatre certs temes. I parlaren d’un possible tracte comercial, si bé que, a CastellFormós estaven necessitats i interessats en comprar fusta, la venta d’armes era més un tema a debatre amb el cap de la guàrdia. El jove Maestre, també li preguntà de manera subtil sobre les Illes, tot i que no digué res aclaridor, sobre l’Illa dels Bous, el Maestre Arthor, sabia alguna cosa. Ben normal, si foren ells els que avisaren la corona, però no fins a on o què sabia.

I arribà l’hora del sopar, a on tots els convidats es presentaren a una taula. Allí es trobava, Ser Julius Florent, de Jardí Alt, l’últim dels pretendents per la mà de Lady Lionella Lannford. La senyora del castell feu acte de presència, i Ser Julius Florent, li feu per enèsima vegada un altre regal. El convidats preneren seient, a part dels procedents de RocaSalze, i la senyora del castell hi havia els següents individus destacats:

- Ser Maegor Coeris
- Ser Rickart Crakehall, pretendent
- Ser Julius Florent, pretendent
- Ser Rupert Brax, pretendent
- Ser Cley Cerdwyn, pretendent
- Ser Preston Shell, capità de la guàrdia

Durant el sopar, un bonica dama, copsà la vista de Ser Gilbert Lefford, que no escatimà esforços per conèixer-la, Ser Gilbert Lefford, descobrí que era la neboda del capità de la guàrdia. Però per Ser Preston Shell, això no passà desapercebut, i deixà un ull permanent sobre el jove Ser Gilbert Lefford. Ser Trystan Ryger, fou afortunat i s’assegué al costat de Lady Lionella Lannford, a la qual li demanà si li concediria una volta pels jardins per poder gaudir de la seva presència. Lady Lionella li acceptà gustosament i fixà la cita per l’endemà al matí, també comentà que li havien arribat veus de la proposta de Ser Cley Cerdwyn, el torneig, però que se’n rentava les mans.
Enmig del sopar aparegueren dos bufons, que es dedicaren a ridiculitzar els Greyjoy i els Botley, tot simulant una baralla, llençant-se pops. I més d’un convidat n’hagué d’esquivar-ne algun. Poc abans d’acabar Lady Lionella Lannford, anuncià que l’endemà a la nit s’organitzaria un ball, i el sopar finalitzà, i cada un dels assistents prengué el seu camí. Ser Tristan Ryger, cansat tornà a la seva cambra, Ser Gilbert Lefford també marxà cap a la seva cambra, mirant de perdre la inquisitiva mirada de Ser Preston Shell. El Maestre Aethelbald, donà una volta nocturna pel jardí, i tocà el seu llaüt, i quan se n’adonà estava envoltat d’una audiència majoritàriament femenina, i una vegada finalitzà retornà a la seva cambra.

Mentrestant....

Rick el mosso, havia rapinyat amb altres criats, una bota que Ser Julius Florent, havia ofert a Lady Lionella Lannford, d’un vi exquisit, i que s’endugueren als estables en un descuit. La bota trigà poc a ser oberta i menys a ser buidada, deixant a Rick i els seus companys, molt beguts enmig de la palla i dels cavalls.

Mentrestant...

En una posada Ser Tristan Oberon, esquivava els comentaris impertinents dels altres clients, sobre l’enigma de la seva procedència, tot fent temps entre cervesa i cervesa. Esperant el grup còndor, tal com s’havia establert inicialment.

A altes hores de la nit finalment arribaren, i informaren de totes les troballes, de Proa de Pedra. D’igual forma Ser Tristan Oberon, els informà de tot el que ells havien descobert. I ràpidament, el grup còndor, retornà a Proa de Pedra, per poder arribar a l’albada.

Tornant al castell...

Un truc a la porta de l’habitació, despertà al Maestre Aethelbald, que s’aixecà i s’acostà a la porta, obrí i una dama de Lady Lionella Lannford, entrà, una dama baixeta i grassoneta. Demanant-li ajuda, es sentia defallir, i li costava respirar. Quan el jove Maestre preocupat, la començà a examinar, i ella, miraculosament recuperada, li saltà vigorosament al damunt traient-se la roba de dormir. El Maestre Aethelbald, aconseguí aturar-la i la dama acabà per desistir.

I amb això el Divendres tocà a la seva fi...

Les exèquies de Lord Conner

Ja fa temps que Lord Conner Ryger, no es trobava molt bé de salud pero des de la caiguda al torneig; la seva salud ha va decaure de manera preocupant, i els rumors sobre la successió van començar a rondar.

Continuar


Doncs era un dia grisós, on mentre el vell Maestre Dorian, mirava de fer el possible per restablir la salud de Lord Ryger, Ser Darval i Ser Robyn, Ryger, passejaven, i on un servent els va encalçar per informar-los de que un vell cavaller, desitjava tenir una audiència amb Lord Conner, i allotjament durant uns dies.

Amb curiositat els dos fills, s’atansaren amb el Maestre a veure el visitant, que es va presentar com a Ser Sirrab Ilmest, un cavaller de poca fortuna, que havia estat company d’armes, molts anys enrera, i estava desitjós d’intercanviar unes paraules mentre fos possible.

Pero alguna cosa no els va convèncer, i van enviar un criat a registrar la seves cambres, una vegada s’havia instal•lat, on van trobar un farcell, i una espasa exquisita, el treball d’una vida, d’un possible artesà llegendari. Amb una curiosa inscripció, cosa que va permetre al Maestre Dorian, deduïr qui era.

Ser Robyn, Ser Darval i el Maestre Dorian, es presentaren a l’habitació de Lord Conner, on estava conversant amb el cavaller nouvingut. Explicant-li que sabien qui era, Ser Barristan Selmy, membre de les Espases Blanques, un dels dos únics supervivents des de la guerra d’aquest cos d’èlit, i llegenda vivent.

Sorprés Ser Barristan, demanà que es guardés el seu secret, i que li permetessin estar al costat del seu vell company durant un temps.

UN NOU PRINCIPI…

Dilluns

Ja han passat unes quantes setmanes des de la visita de Ser Barristan Selmy, i Lord Conner Ryger, finalment descansa en pau. S’han enviat missatgers i missatges arreu de les terres dels Rius de les noves, i tot RocaSalze es prepara per les exèquies de Lord Conner i la seva successió.


Mentrestant....

De cami cap a RocaSalze, Ser Robyn Ryger, Ser Jason Ryger i Ser Liam, es troben dos membres de la Guàrdia de la Nit, amb dos reclutes, que es travaren a punt de ser penjats per una turba enfurismada de Sarrià de Puiggaldric, per haver comés petit furts i maltractat el bestiar. Els Ryger acaben per endur-se els membres de la Guàrdia de la Nit cap a RocaSalze, per evitar mals majors, no sense abans engegar-los-hi una esbroncada, per causar problemes a les seves terres.


Tornant a Roca Salze....

Hi començà a haver molta gresca, sobretot a les cuines, on Ser Ronald Hornwood i Tytos Bracken, amics de borratxeres de Ser Jason Ryger i Ser Edmure Tully, comencen a desbarrar, a insultar al difunt i a causar problemes als nouvinguts. Les queixes arriben al capità Hrothgar, que pren mesures i el Hornwood i en Bracken, acaben a la garjola, amb uns quants morats de més.

El mateix dia, com els voltors, arribaren dos membres del Banc de Ferro, amb dos guardespatlles de les Illes d’Estiu, per tal de renegociar, el prestec que havia demanat Lord Conner, anys enrera a la guerra de Pike. Pero sel’s dona cita per mes endavant davant de la quantitat de feina a realitzar.


Mentrestant....

El mateix dia, cap al sud de les terres dels Ryger, dos Astreus de la Ciutadella, escorten dos joves Maestres que queden, per dirigir-se a les terres dels Rius. Són el Maestre Stephon, destinat a la Casa Mallister, i el Maestre Aethelbald Lorch destinat a RocaSalze, a subtituïr el Maestre Dorian.

De camí es troben en problemes amb uns bosquerols, cosa que els Astreus no els hi fa gens de gràcia, pero gràcies a l’aparició de Ser Nicholas Pendelton, s’acaben per resoldre els problemes i els dos Aestreus i els dos Mestres s’afegeixen a la seva comitiva en direcció a RocaSalze.


Tornant a RocaSalze...

Per un altre indret s’hi dirigia Ser Miles Mooton, un cavaller conegut per la seva posició pro-Targaryen e incitador contra el Rei Robert Baratheon. Així doncs Ser Darval, ja actuant com a Lord, però encara sense el reconeixement oficial. Informà al Maestre Dorian que fes el possible per fer-lo desaprèixer de les terres familiars. Seguidament Dorian es dirigí a Dalae, una de les seves millors agents, i l’envià a interceptar Ser Miles Mooton, al qual humilià, i li feu saber que no era benvingut a Casa del Ryger.

Així doncs, Lord Darval, comencà, juntament amb el seu germà Robyn, a rebre tots els nouvinguts.

- Un dels primers fou Lord Tytos Blackwood, un individu mal educat i mol frívol, més pensant a negociar i arreglar les desavinences entre les dues cases, que assistir a l’útlim adeu a Lord Conner.
- Lord Arthur Wayn, un perfecte desconegut, tot i ser veí, quasi no hi havia notícies seves.
- Ser Wendall Mallory, vingué per renovar el seu vassallatge amb els Ryger, però en presència de l’assassí del seu pare, Robyn Ryger, es conté.
- Lord Willis Wode, un cavaller elegant portador, del condol de la senyora del castell de Harrenhal, amb un missatge especial per al nou Lord de la seva senyora, que al igual que Lord Darval és vídua.
- Lord Leo Lefford, amb moltes ganes de renovar vells pactes, obrir noves rutes comercials, i mirar de col•locar una neboda seva a Lord Darval, i com a segona opció a Ser Jason Ryger, hereu de Lord Darval.


Mentrestant....

Arribà a Clarianda, contra tot pronòstic, una comitiva Connach, mostrant altius el seu estandard, que estaren a punt de ser linxats per el poble, que no oblida el que havien fet durant la guerra. Gràcies a la intervenció del capità Hrothgar i de Tristan Oberon, el mestre d’armes, aconsegueixen arribar al castell. On demana la matriaca Lady Wolfrey, una audiència amb Lord Darval, se’l donà una cambra apartada i llòbrega i es tractà d’oblidar-se d’ells.

Tornant a RocaSalze...

Caigué la nit sobre el castell, i tant els convidats com els habitants del castell realitzaren un Sopar de Vetlla, a on es començaren a moure alguns fils de la política dels Rius. Mentre que un famòs trobador, tant com infame, Hal ‘Quatre Cordes’, cantà les gestes del difunt.

Una vegada acabat el sopar Ser Jason Ryger, agafà una criada i un pollastré i marxà cap a clarianda, trobant-se els dos joves Maestres que arribaven amb la comitiva de Ser Nicholas Pendelton.

I finalment el dilluns tocà a la seva fi...

Dimarts

El dimarts es despertà el castell, i tots els convidats es dirigiriren a una missa en honor de Lord Conner Ryger, el sept, del castell ensalzà, la figura de Lord Conner amb passió i orgull. Una vegada acabà Ser Edmure Tully, hereu de la Casa Tully, a la qual la Casa Ryger li ret vassallatge. Un discurs massa polític que no agradà molt a Lord Darval Ryger, una vegada fou el seu torn, Lord Darval, recordà que el seu pare fou un gran cavaller i millor persona, i entre línies insinuà que fou millor cavaller que molts dels que se n’autoanomenen i no ho demostren. Com alguns que portaren bésties en els seus emblemes. El discurs de Lord Darval, no deixà indiferent a ningú, alguns visiblement al•ludits, i altres cridaren a favor dels Ryger.

Una vegada finalitzà la missa, els actes socials tornaren al seu ordre, així que Lord Darval i Ser Robyn, reberen a uns últims convidats, enviats dels Amber i els Bracken. Mentre que a fora, el Maestre Dorian parlava amb el seu col•lega de la Casa Tully, el Maestre Vymar, i el jove Maestre Aethelbald, va coneixent la noblesa de la terra dels Rius i els habitants del castell.


Lord Darval i Ser Robyn, negociaren amb Coody Roosemore, un beguer entusiasta, per tal d’incorporar-lo al Concilium, amb propostes interessants. Just després, reberen a Ser Edmure Tully, amb qui podria decidir el litigi durant tant de temps a les Terres Buides. També proposa una missió que els encarrega directament la corona, unes misterioses desaparicions en unes illes al sud de les illes del Ferro. En un consell urgència, es decidí que s’acceptaria, cosa que podria donar una empenta, al litigi i decantar la balança en favor dels Ryger.

Mentrestant...

Lluny de RocaSalze, Ser Trystan Ryger, segon fill de Lord Darval Ryger, acompanyat de Ser James (pesat) Pendelton, i soldats com Berholt, Ullmort i en Nap retornaren cap a Rocalsalze, on de camí es trobaren amb Ser Mark Pipler, arxirival de Ser Jason Ryger, en els tornejos, acompanyat de Ser Goodbroke i Ser Smith, amb una petita comitiva, que també es dirigien a RocaSalze. Tot el grup s’aturaren a descansar en una taberna. que malauradament es trobava ocupada per bandolers, que enmig del caos i la confusió, aquests s’escaparen amb els cavalls, i deixant un rastre de mort, i als nobles amb un pam de nas. Havent de tornar a peu fins a RocaSalze.

Al arribar a RocaSalze, a la nit, els dos Maestres es dedicaren a guarir les ferides que el jove Ryger tenia. Confessant que li havia estat causat per un porc senglar d’unes proporcions mítiques, amb moltes llances clavades, en terra dels Vance.

I amb tot això, el dimarts tocà a la seva fi...

Dimecres

En el matí de dimecres, fou el moment del solemne enterrament de Lord Conner Ryger, que fou en una solemne comitiva, on tot els membres de la Casa Ryger hi participaren excepte Ser Jason, amb una resaca com feia temps que no sentia. Lord Ryger fou dipsós en una petita barca, que es cremà amb fletxes, i la gent disposada en la riba contempla el que fou el seu senyor durant molts anys. Entre ells molts bosquerols, llançaren tot de flors en el seu pas.

Una vegada l’últim comiat finalitzà, tothom tornà al seu lloc. I la rebuda de convidats continuà,

- Ser Mark Piper, fou rebut, com a representant de la seva casa, mostrant el seu orgull
- Lord Darry, el qual arribà amb notíces preocupants, els Blackwood i els Bracken, enemics des de molt de temps enrera, movient les seves fitxes. Els Blackwood, els seus executors, i els Bracken movilitzaren tropes, per la seva part els Clarending, contractaren una força mercenària.
- Lady Wolfray Connach, és rebuda, juntament amb una assistent i el seu fill menor. Amb sorpresa majúscula, oferien el vassallatge a la Casa Ryger, després d’haver-la traït durant la guerra de l’Usurpador. Es formalitzà una trobada, en secret, amb el seu fill gran, per resoldre aquest assumpte.

Una vegada, s’acabà el matí, i d’un dinar ràpid, continuà a la tarda, amb la lectura del testament de Lord Conner, en privat, tant sols amb els membres de sang de la família Ryger, els dos Maestres i els dos testimonis. No hi hagué cap sorpresa, tot i que es l’herència repartí petites parts entre tots el membres i moltes mencions a servidors, però si que Lord Conner, mencionà amb orgull el bàndol en que va lluitar durant la guerra, els Targaryen.

Una vegada la lectura del testament, Ser Trystan fou a la Cambra dels Avantpassats, on es guardaven les reliquies familiars, i contemplà Penitència, una espasa forjada després de la guerra. Però estranyat, sorpés i finalment horroritzat, descobrí que havia estat suplantada per una imitació.

Es reuní a un petit grup, per tal de que la notícia no s’escampés, degut a la vergonya que podria comportar el descobriment. I entre el capità Hrothgar i el Maestre Dorian conseguiren descobrir, que una criada havia desaparegut, i que era originària de Bellamalva. Ajuntant uns quants exploradors i amb l’ajuda de Dalae, camuflada com a Ser James Pendelton, Hrothgar i Tristan Oberon, atraparen a la criada a mig camí en plena nit, acompanyada per uns bosquerols que anaven en la mateixa direcció. Durant l’interrogatori, afirmà part del que es sabia, però aportà informació nova i sorprenent.

Era de domini públic, que a temporades servia a RocaSalze, i un ‘viatjant’, més aviat un criminal de poca volada, li havia demanat que portés una acompanyant i que la fes passar per la seva filla. Que era una noia de sang noble que havia d’aprendre però que no podia sortir a la llum. Tot anava bé però el mateix dia havia aparegut amb una bossa plena de monedes relluents, i espantada la criada, va fugir, pero la noia s’havia quedat a la ciutat.

No molt convençuts Hrothgar i Tristan Oberon, se l’emportaren al castell per continuar l’interrogatori.

I amb tot això, el dimecres tocà a la seva fi...

Dijous

El matí de de dijous començà una mica enfeinat, començà de bon matí amb l’interrogatori per part del Maestre Dorian, de la criada que havia desaparegut, que confirmà la versió de Hrothgar i Tristan Oberron, i que l’havia contractat el criminal de poca volada anomenat Jack, però, es sorprengué ja que aquest assumpte superava el tipus de tractes bruts que es sabia que en Jack solia participar. Els Maestre Dorian envià a la Dalae a Clarianda, per tal de cercar a la segona criada, pero no tingué éxit.

Per altra banda, començà la presa de possessió oficial de Lord Ryger, per part de Ser Darval Ryger. Convertint-se en Lord, i donant un missatge esperançador, de renovar passades aliances, des d’un balcó a la gent congredada al patí del castell i finalment mostrant Helmroot, a tots els pressents com a símbol de la casa.

I continuaren les trobades, es feu el jurament de vassallatge als Tully, pero el de senyor de soliu, encara es mantingué a l’aire en funció de litigi de les terres buides, i de la missió encarregada per la corona. Poc després es rebé una altra vegada a Lord Tytos Blackwood, el qual, a part de renovar el pacte que hi havia amb Lord Conner, i oferia una gran picossada amb terres per la ‘devolució’ de Helmroot a la Casa Blackwood, cosa que feu temptar a Lord Darval, pero donà la resposta que s’ho rumiaria.

Mentrestant el capità Hrothgar començà a fer plans, per tal de mirar que la noia misteriosa no s’escapés, mirant de col•locar, gent que la pogués reconèixer a les portes de sortida de Clarianda i del castell de RocaSalze.

Lord Willis Wode, el valedor de la vídua de Harrenhal, li proposà subtilment a Lord Darval, una interessant proposata de matrimoni, que Lord Darval esquivà, però que el Maestre Dorian estava interessat per el que podria suposar pels Ryger. I fou així com Lord Darval i el Maestre Dorian, anaren en privat i parlaren d’aquest assumpte. Pero la conversa comença a generar en discussió i el Maestre Dorian tocà el tema de l’esposa de Lord Darval, el qual enfurismat el desposseí de la seva posició a la Casa.

I com a última missió el Maestre Dorian informà a Dalae, de cercar a Bellamalva, l’anomenat Jack, i que a partir d’ara ella era l’encarregada dels executors i que el nou mestre era el jove Aethelbald.

I amb tot això, el dijous tocà a la seva fi...

Divendres

I el divendres començà, amb la cerimònia de renovació dels juraments, per part dels vassalls dels Ryger, Ser Wendall Mallory, li oferí el seu vassallatge i també que fossin els seus senyors de soliu, i Ser Nicholas Pendelton, oferí el seu jurament de vassallatge pero no el de que es convertissin en senyors de soliu.

Mentrestant, en el Maestre Dorian estava al pati, on va veure arribar una comitiva amb estandards de servidors del rei, i de les terres de l’oest, destacant entre ells Lord Beric Dondarrion, i Lord Addam Marbrand. Un criat l’anà a trobar, però el derivà cap al jove Maestre en funcions el qual atabalat, feu pujar immediatament a Lord Beric Dondarrion, i assignà les últimes cambres de gran qualitat als nous invitats.

Lord Dondarrion, explicà es trobava en el sud, i que se li havia informat de passar per les terres dels Ryger al sentir les noves, pero que primer passés per les terres de l’oest per recollir uns quants membres de la seva comitiva. L’objectiu del seu viatge es tractava de recollir el jurament de fidelitat del nou senyor, Lord Darval, i el seu possible jurament a la corona com a senyors de soliu.

Lord Darval, jurà vassatge a la corona però no feu el de senyor de soliu, títol que ara mateix pels Ryger estava en disputa entre el rei i la Casa Tully. Lord Addam Marbrand seguidament es reuní amb Lord Darval, i li oferí un tracte, pel seu fill petit, Ser Tristan, de que la Casa Marbrand tenia unes terres prop de desambarcador del rei que gustosament ‘cedirien’ a canvi del jurament de soliu a la corona.

Mentrestant Ser Barristan Ilmes, encara amb la seva disfressa, s’esmunyí ràpidament, i assumí la seva veritable identitat, i també es presentà davant Lord Darval Ryger. Una vegada tot estava una mica més calmat, el Maestre Aethelbald s’atansà a conversar amb el que havia estat el seu sogre, Lord Addam Marbrand, i aquest es quedà sorprés de que es trobés en les terres dels Rius, servint com a Maestre.

Una mica més tard el mateix Lord Addam Marbrand volgué parlar, en privat, sobre una oferta comercial, amb que potser li podria interessar a Lord Darval, pero no en nom de ningú sinó de la seva pròpia casa, però també recordant que l’oferta que havia fet no feia gaire.

Dalae arribà, per fi a Bellamalva on un dels seus contactes, el sastre local, l’informà, de Jack, però també descobrir, que ja feia unes dues setmanes que havia passat per la contrada i en aquells moments era possible que es trobés a Clarianda. I ràpidament Dalae tornà cap a RocaSalze.

I amb tot això, el divendres tocà a la seva fi...

Dissabte

El dissabte fou un dia de sorpreses, primer de tot arribaren informacions al capità Hrothgar de que s’havia trobat el cos d’una noia morta en el riu, afortunadament havia quedat atrapada, a la sortida del clavegueram d’altra forma ningú l’hagués vist.

Hrothgar i Tristan Oberon portaren a la primera criada, per veure si era la noia que l’acompanyava i aquesta la va reconèixer. Seguidament s’emportaren el cos, d’amagat cap a la sala de guàrdies, d’amagat per tal de no aixecar sospites. I feren cridar als dos Maestres, que arribaren i examinaren pero el Maestre Dorian se’n desentengué de l’assumpte. De l’examinació se’n tragué que havia estat escanyada amb una corda, i que havia practicat el sexe. Les seves vestidures eren molt cares, d’una noble, o potser d’una prostituta de luxe.

Ràpidament Hrothgar i Tristan Oberon, es presentaren voluntaris, raudament per investigar els dos prostíbuls, de Clarianda i començaren per el més car.

Mentrestant...

Lord Darval, juntament amb Ser Robyn, i altres membre de la família continuava rebent a invitats, per tal de renovar pactes i crear-ne de nous:

- Lord Leo Tyrant, oferí al nou Lord de la casa possibles tractes comercials.
- Ser Willis Follet, juntament amb els seus germans, els veïns, vingueren per renovar el pacte i augmentar el comerç. També deixaren anar una possible oferta de matrimoni a la Lady Catherine, la filla de Lord Darval, per qualsevol dels tres germans de la tercera edat.
- Els dos Banquers de Ferro, vingueren per mirar de convéncer a Lord Darval, de millorar les condicions que el seu pare va considerar a l’hora de demanar el préstec. Oferiren dues opcions, la primera era de vendre un castell, i la segona fou acceptar a un ‘invitat’ durant un cert temps, a un individu important el qual la seva identitat no es coneixeria fins a la seva arribada. La resposta donada fou acceptar les dues ofertes, concients que es podien negar a la primera.
- Ser Henry Bracken, per la seva part intentà estirar a la Casa Ryger cap al seu costat, en el llarg conflicte que mantenien amb els Blackwood.
- Per la seva part l’enviat dels Frey, oferia una proposta de matrimoni a Ser Jason Ryger.

Tornant a la sala de guàrides, el Maestre Aethelbald, feu que tots marxessin de la sala i tirà un encateri per tal d’interrogar al cadàver. Aquest li va revelar que el seu nom era Lucy, una prostituta, que en Jack li havia encarregat d’infiltrar-se al castell i robar l’espasa penitència. Una vegada en la seva possessió, l’havia d’entregar a un home de les illes del ferro, un dels dos guardespatlles que viatjaven amb els Banquers de Ferro, anomenat Fenk. Cosa que va fer i li va pagar una bossa amb moltes, moltes monedes.

El Maestre Aethelbald, fou a buscar el capità i al mestre d’armes que estaven ‘investigant’ en el prostíbul i al cap de poc en vàren sortir. El que en tragueren entre d’altres coses fou la descripció del que segurament havia estat l’assassí de la Lucy.

I tots tres es disposaren a tornar a RocaSalze, on amb l’ajuda dels criats localitzaren a Fenk, i el capità Hrothgar, el va portar detingut, a la sala de guàrdies. Tot i que els Banquers de Ferro, protestaren, per la detenció del seu guardespatlles, però res pogueren fer, per la seva alliberació.

I durant una tortura i interrogatori de cinc hores, Fenk va explicar tot el que havia passat, certament havia rebut l’espasa, i l’havia amagat en el protíbul de luxe de Clarianda, i que l’havia de portar a Lannisport, on ja el localitzarien. En quant al seu patró, era un individu que li havia pagat molts diners pero sense nom ni distintius visibles.

Durant el sopar, en Hal Quatrecordes, llegí un poema, d’un autor que desitjà estar en l’anonimat, en realitat l’autor i el destinatari estaven clars per tots dos, Ser Wendal Mallory i Ser Robyn Ryger respectivament. El poema humilià a Ser Robin Ryger i fou la venjança personal de Ser Wendall Mallory per la mort del seu pare.

Els Banquers de Ferro no perderen el temps i assaltaren a Ser Nicholas Pendelton, oferint-li uns tractes una mica obscurs.

Ja entrada la nit, una de les famílies més benestants de Clarianda, organitzà un ball on molts dels habitants i convidats il•lustres del castelle staven invitats. El capità Hrothgar també s’hi atansà però veiè com en un costat Ser Jason Ryger, com estava molt carinyós amb la jove muller de Ser Uriel Wayne, que no estava molt lluny d’allí. Abans que passés un mal major, Hrothgar els va aconseguir separar, i per treure-li del cap a Ser Jason, se’l va emportar al prostíbul.

Durant aquesta trobada, Lord Tytos Blackwood, ofereí a Ser Nicholas Pendelton, la possibilitat d’atacar Fort Duncan, la fortalesa on el capità era Ser Uriel Wayne.

I amb tot això, el dissabte tocà a la seva fi...

Diumenge

Començà la caçera, on molts nobles hi participaren, i es formaren grups, que anaren seguint el rastre de les seves preses. Pero per Ser Jason Ryger, les seves ‘preses’ eren, la muller de ser Uriel Wayne, i les dames de companyia. On en una clariana els quatre disfrutaren com mai de la seva cacera. Amb tot això, Ser Gilbert Lefford, els va trobar just en el moment que per l’altre costat del camí apareixien Ser Uriel Wayne, i alguns dels seus acompanyants. Ser Gilbert Lefford, fou prou ràpid i astut per desviar l’atenció i fer anar a Ser Uriel Wayne, cap a una altra direcció, salvant el cap de l’hereu de la Casa Ryger i potser alguna altra cosa.

Una vegada conclosa la caçera, es tornà a RocaSalze ja era tard, però Hrothgar i Tristan Oberon tenien una festa sorpresa en el prostíbul de luxe per al Maestre Dorian, com a comiat, on Hrothgar per segona vegada va veure Ser Jason Ryger i la muller de Ser Uriel Wayne, intentant passar desaparcebuts.

Lord Marbrand oferí al jove Maestre Aethelbald la possibilitat de deposar del títol de Lord de la seva casa al seu germà, i que ocupés el seu lloc. També ‘oferí’ l’enviament d’una mainadera per tal de que l’ajudés a l’educació dels seus fills, com a posseidors de sang Marbrand. Aethelbald, acceptar la segona proposta, però donà com a resposta que es pensaria la primera.

Es feu un sopar de cloenda, on un Ser Barristan Ilmes, demanà la paraula per alabar el difunt, i recordà que Lord Conner Ryger es mantingué fidel als seus senyors i a les seves creences, clara al•lusió als Targaryen.

Ja entrada la nit, el Maestre Dorian es reuní amb el jove Maestre Aethelbald, per informa-lo de l’estat de les coses, i mirar d’aconsellar-lo de com eren els membres de la família. No molt després el jove Maestre rebé la visita del fantasma de la Lucy, la prostituta morta, recriminant que no havia trobat al seu assassí, encara que hi seguia treballant.

I amb tot això, el diumenge tocà a la seva fi...



dimarts, 28 de novembre de 2006

Mapa Físic de Willowood


Aquí mostrem un mapa físic de la contrada on s'ubiquen les terres dels Ryger i part dels seus veins.


Aquí trobareu el mapa en una versió llegible

Mapa Polític de Willowood

Aquí mostrem un mapa polític (any 297) de la contrada on es desenvolupa la campanya: La zona de Willowood, dins de la Terra dels Rius en el Trident.


Aquí podeu trobar el mapa a tamany llegible.

divendres, 10 de novembre de 2006

La religión en Poniente (por Maestre Miruvor)

Son varias las creencias religiosas existentes en Poniente tal como aparece en Canción de Hielo y Fuego, fruto de la propia historia del continente y de los distintos reinos que lo conforman.

Continuar llegint


Si repasamos brevemente la historia, los pobladores originales de Poniente fueron los niños del bosque, que adoraban a los dioses del bosque, el arroyo y la piedra, a los dioses sin nombre; sus sabios, los verdevidentes, tallaban rostros en los arcianos para vigilar el bosque y dominaban algún tipo de magia. Pero, hace unos 12.000 años, Poniente fue invadido desde el sur por los primeros hombres, que talaron los arcianos y fueron por ello duramente combatidos por los niños del bosque. En un momento dado, ambos pueblos llegaron en la isla de los Rostros a un acuerdo de paz, el Pacto; para que los dioses fuesen testigos, se talló una cara en cada árbol de la isla y se creó la sagrada orden de los Hombres Verdes, encargada de guardarla. Desconocemos cuál era la religión de los primeros hombres, pero paulatinamente fueron abandonando sus creencias y adoptaron las de los niños del bosque, adorando a los dioses antiguos sin nombre y reverenciando los arcianos tallados.

Cuando el culto de los antiguos dioses estaba presumiblemente asentado en todo Poniente, llegó otro pueblo procedente del continente oriental, hace unos 6.000 años, los ándalos. No sólo traían acero, sino también su propia religión, la Fe, el culto a los Siete Dioses, simbolizado en la estrella de siete puntas que adornaba sus escudos. Los ándalos fueron conquistando los reinos de los primeros hombres, pero, en lo que aquí nos interesa, es relevante la saña con la que persiguieron la religión de los antiguos dioses, matando sistemáticamente a los niños del bosque y talando los arcianos que encontraban a su paso. Así, en las tierras conquistadas por los ándalos, la antigua religión fue sustituida por la Fe. Esto ocurrió en todo el sur de Poniente, pero los ándalos fueron parados en Foso Cailín por los Reyes en el Norte, de forma que en las tierras del norte, que los ándalos no llegaron a conquistar, pervivió la antigua religión.

Este es a grandes rasgos el panorama religioso que encontramos en la época de Canción: en el norte, incluyendo Invernalia y muchos de sus vasallos, así como al Pueblo Libre más allá del Muro, se adora a los antiguos dioses, mientras que en los reinos del sur los habitantes siguen las enseñanzas de la Fe. Parece claro que con el tiempo los roces entre ambas creencias se fueron suavizando, y si bien existe una clara distribución geográfica de ambas religiones, también existe un cierto nivel de convivencia. Por ejemplo, los matrimonios mixtos no son mal vistos, y Eddard Stark construye en Invernalia un sept y trae un septon para que su esposa pueda seguir practicando su religión, dejando también la educación de sus hijas en manos de una septa.

Si bien estas dos religiones son las mayoritarias en Poniente, existe una tercera practicada únicamente en las islas del Hierro, el Dios Ahogado, de origen histórico desconocido, que podría corresponder a un antiguo culto de los primeros hombres o haber surgido en las propias islas.

Podemos finalmente hacer dos últimos comentarios históricos. Por un lado, desconocemos cual era la religión de los rhoynar que llegaron a Dorne, pero, fuese cual fuese, adoptaron la Fe. Por otro lado, también desconocemos las creencias existentes en la antigua Valyria, pero está claro que los Targaryen se asimilaron en este sentido a las poblaciones de Poniente siguiendo el culto a los Siete Dioses, hasta el punto de que uno de los reyes Targaryen, Baelor I, era septon antes de subir al trono.

Los antiguos dioses

El culto a los antiguos dioses se extiende por el norte de Poniente y, como hemos comentado, deriva de las creencias de los niños del bosque. Sin embargo, parece evidente que se han perdido muchos de los antiguos orígenes, especialmente en todo lo que se refiere a la magia que conocían los niños del bosque, así como la figura de los verdevidentes, que, por las pocas referencias que tenemos, parecían ejercer un papel de guía espiritual para su pueblo.

De hecho, tal como conocemos esta religión en Canción, lo más sorprendente es precisamente su total ausencia de culto y de clero. El único símbolo visible son los arcianos de cara tallada, que se pueden encontrar ubicados de distintas formas. En los castillos están situados en el centro del bosque de dioses, recibiendo el nombre de árbol corazón, pero se pueden encontrar en círculos (en el Bosque Encantado, o los restos de 31 arcianos en la colina alta de la tierra de los ríos), y también, en el caso de las aldeas de los salvajes, situados en el centro de la misma. Es curioso que en las tierras del sur se haya conservado la costumbre de tener un bosque de dioses en los castillos, si bien sin función religiosa; en estos casos el árbol corazón puede ser un arciano (como en Aguasdulces y Harrenhal) o cualquier otro árbol (un roble en el bosque de dioses de la Fortaleza Roja).

Tampoco existen rituales, consistiendo la plegaria ante el arciano básicamente en una conversación con uno mismo, enla cual el árbol representa a los antiguos dioses, y actúa como solemne testigo de la sinceridad del que está ante él. Se trata por lo tanto de una creencia extremadamente personal, en la cual probablemente cada individuo determina su valor. Así, tenemos en los libros ejemplos de guerreros que rezan en el bosque de dioses antes de la batalla, pero también ejemplos como Eddard Stark limpiando su espada sentado al pié del árbol corazón tras ejecutar a un hombre, o citando a Cersei Lannister en el bosque de dioses, para que los antiguos dioses sean testigos de sus palabras.

La ausencia de culto y de sacerdotes no deja de tener implicaciones en la vida diaria ya que en muchas sociedades la estructura oficial de la religión marca los pasos importantes en la vida de un individuo. Así, desconocemos por ejemplo cómo se certifica un matrimonio en las tierras del norte, aunque es posible que baste con un juramento ante un árbol corazón en presencia de testigos, en paralelismo con el juramento de los norteños cuando ingresan en la Guardia de la Noche.

Los Siete Dioses

La Fe o los Siete Dioses es la religión imperante en el sur de Poniente, desde Foso Cailín hasta Dorne, aunque también la profesa alguna Casa del norte como los Manderly. La base de esta creencia es la existencia de siete dioses, si bien los septones enseñan, al menos a los niños de familia noble, que estos siete dioses no son más que las siete facetas o rostros de un único dios. De hecho, los siete dioses encarnan diversos valores del ser humano: el Padre, la Madre, el Guerrero, la Vieja, el Herrero, la Doncella y el Desconocido. Una canción que Samwell Tarly recuerda de su niñez los describe perfectamente en su versión más sencilla:

El rostro del Padre es fuerte y severo,
juzga certero el bien y el mal.
Sopesa las vidas, las largas, las breves,
y ama a los niños.
La Madre regala el don de la vida,
vela por toda esposa y mujer.

Su sonrisa dulce aplaca la ira,
y ama a los niños.
El fuerte Guerrero enfrenta enemigos,
nos protege siempre en el vivir.
Con espada, escudo, con arco y lanza,
él guarda a los niños.
La Vieja es anciana y muy sabia,
y nuestros destinos contempla pasar.
Levanta su lámpara de oro rutilante
y guía a los niños.
El Herrero trabaja sin descanso,
para nuestro mundo enderezar.
Usa su martillo, enciende su fuego,
todo para los niños.
La Doncella baila por nuestros cielos,
ella vive en todo suspiro de amor.
Su sonrisa bella da vuelo a las aves,
y sueños a los niños.
Son los Siete Dioses, nos hacen a todos,
escuchan tus ruegos al rezar.
Cerrad pues los ojos, os cuidan, niños,
cerrad pues los ojos, vuestro sueño velarán.
Solo cerrad los ojos, ellos os cuidarán
y vuestro sueño velarán.

Tres figuras femeninas y tres figuras masculinas, que cubren distintas facetas de la vida. Sin embargo, todo lector atento observará que en esta canción para niños sólo se mencionan seis dioses, aquellos a los que habitualmente se reza, dependiendo de la circunstancia. Falta el séptimo, el Desconocido, que encarna la muerte, siendo el encargado de guiar al otro mundo al que acaba de morir, por lo cual los féretros se depositan ante su altar.

El culto de los Siete Dioses está perfectamente organizado, con un clero, templos, etc. En este sentido, es una religión totalmente integrada en la sociedad y que marca en la misma aspectos determinantes.

El lugar de culto o templo es el sept, que puede integrarse dentro de una edificación como en el caso de los castillos o existir como edificio independiente en las ciudades y en los pueblos. Su estructura suele tener siete paredes, cada una de las cuales acoge una representación de uno de los siete dioses, en forma de talla o de pintura, y, dependiendo de la riqueza del sept, de factura más o menos elaborada. Estas representaciones van asociadas a un altar, donde los fieles encienden velas para honrar al dios correspondiente. Cada dios tiene una representación arquetípica; así, el Padre es un hombre con barba de aspecto severo, la Madre una figura sonriente y amorosa, el Guerrero se representa con una espada, el Herrero con un martillo, la Doncella es una mujer joven y hermosa, la Vieja una anciana arrugada y sabia, representada en general con una lámpara en una mano. El Desconocido no tiene una representación tan clara, ya que es a la vez hombre y mujer, sin ser ninguno de los dos; lo vemos representado con un aspecto más animal que humano, o incluso como un óvalo negro con estrellas en lugar de ojos.

Los encargados del culto en los septs son los septones, la figura básica del clero. Aparecen con frecuencia en los castillos de los nobles, donde asumen tanto la función religiosa como funciones de educadores de los niños, encargados de las bibliotecas, etc. Su formación parece iniciarse desde temprana edad en centros de estudios especializados como puede ser el Gran Sept de Baelor en Desembarco del Rey, siendo posteriormente enviados a su destino. En ocasiones solemnes los septones pueden usar objetos simbólicos, como la esfera de vidrio facetado que es exhibida antes del juicio de dios de Tyrion Lannister en el Nido de Águilas. También pueden ser devotos concretos de uno de los Siete Dioses, llevando entonces al cuello un colgante, por ejemplo un martillo en el caso de aquellos que veneran al Herrero.

También existe una figura femenina, la septa. No sabemos cuál es la formación ni los deberes religiosos concretos de las septas, pero no dirigen oficios religiosos y las vemos básicamente como institutrices de las niñas de familias nobles.

Aparecen brevemente en la narración otros tipos de religiosos. Existen septrios, equivalentes a nuestros monasterios, donde los hermanos, además de ocuparse probablemente de la atención religiosa a las poblaciones cercanas, viven en comunidades y mantienen granjas. Así mismo, se mencionan hermanos mendicantes, que van por los caminos llevando la Fe y viviendo de lo que les ofrece el pueblo llano; parecen dedicarse también a predicar, como vemos en varias ocasiones en las calles de Desembarco del Rey. Por último, las hermanas silenciosas, que se encargan del cuidado de los muertos e incluso los acompañan en sus traslados, probablemente tengan una relación con la iglesia de los Siete Dioses y más concretamente con el Desconocido.

No está clara la estructura jerárquica, pero sí la existencia de una figura única que controla todo el clero desde el Gran Sept de Baelor en Desembarco del Rey, el Septon Supremo. La forma en que es designado no es conocida, aunque parece que los poderes políticos tienen una clara influencia, como muestra el hecho de que Tyrion Lannister decida quién sustituye al Septon Supremo asesinado por la turba. Como símbolo de su rango, el Septon Supremo lleva una elaborada corona; la que Tywin Lannister regala a la Fe es de oro y cristal.

Los rituales asociados al culto tampoco están muy claros. Es posible que existan oficios repetidos periódicamente, pero lo cierto es que los personajes de Canción, incluyendo las figuras con algún tipo de cargo público, no parecen asistir a menudo a ceremonias religiosas, con lo cual se puede suponer cuando menos que la asistencia no es esencial; sin embargo, es frecuente que las mujeres dediquen parte del día a la oración en el sept. Los oficios aparecen en situaciones solemnes, como los matrimonios, o en situaciones extremas, como en el caso del ataque a Desembarco del Rey; en este último caso, un septon dirige los cánticos de los orantes, intercalando peticiones de protección. En todo caso, parece que los cánticos son parte primordial de los oficios, como éste del que sólo conocemos el inicio:

Madre gentil, fuente de toda piedad,
salva a nuestros hijos de la guerra y la maldad,
contén las espadas y las flechas detén,
que tengan un futuro de paz y de bien.
Madre Gentil, de las mujeres aliento,
ayuda a nuestras hijas en este día violento,
calma la ira y la furia agresiva,
haz que nuestra vida sea más compasiva.

La Fe tiene una fuerte influencia sobre la sociedad, los septones actúan como testigos y notarios de numerosos eventos o impartiendo bendiciones. Los matrimonios se celebran en un sept, ante un septon, quien recoge el juramento de los contrayentes; así mismo, un matrimonio no consumado sólo puede ser anulado por el Septon Supremo o por un Consejo de la Fe (estructura sobre la que no tenemos ninguna información). La ceremonia matrimonial tiene el siguiente ritual: se formulan los siete votos, se invocan las siete bendiciones y se intercambian las siete promesas; se entona la canción nupcial y si nadie se alza para impedir el enlace, se produce el intercambio de capas, el padre o tutor de la novia le quita la capa de doncella con los colores de su Casa y el novio le pone la capa de casada, con sus propios colores, simbolizando el paso de la protección del padre a la del esposo; tras ello los novios se intercambian la palabras rituales (“con este beso te entrego en prenda mi amor y te acepto como señor y como esposo / y te acepto como mi señora y esposa”) y se besan en los labios; el septon concluye la ceremonia con la siguiente fórmula: “Aquí, ante los ojos de los dioses y los hombres, proclamo solemnemente a .... de la Casa .... y a .... de la Casa.... marido y mujer, una sola carne, un solo corazón, una sola alma, ahora y por siempre, y maldito sea quien se interponga entre ellos”. Indudablemente, también los sepelios tendrán una ceremonia religiosa propia, desconocida por ahora.

Otra intervención básica en una sociedad guerrera como la de Poniente es la figura del Ser, caballero que jura en nombre de la Fe defender los valores que ésta representa. En principio el aspirante vela toda la noche en el sept, y es investido por su padrino en una ceremonia pública ante un septon (“Para ser caballero hay que velar en un sept, y ser ungido con los siete aceites, que consagran el juramento.”, tal como explica el maestre Luwin), aunque el ritual puede omitirse en gran medida según las circunstancias. Pero incluso en ese caso, la relación entre el Ser y la Fe queda patente, tal como vemos cuando Lyonel Baratheon nombra Ser a Raymun Fossoway en El caballero errante (“Raymun de Fossoway – pronunció solemnemente, tocando al escudero en el hombro derecho con la hoja-, en el nombre del Guerrero os ordeno ser valiente. – La espada se trasladó del hombro derecho al izquierdo-. En el nombre del Padre os ordeno ser justo. – De nuevo al derecho-. En el nombre de la Madre os ordeno defender a los jóvenes y los inocentes. –Izquierdo-. En el nombre de la Doncella os ordeno proteger a todas las mujeres...”). También los seguidores de la Fe que ingresan en la Guardia de la Noche pronuncian sus votos en el sept, ante un septon.

Finalmente, la Fe también interviene en los juicios, que se inician con la plegaria de un septon rogando al Padre que guíe a los jueces hacia la justicia, o, de forma más marcada ya que en este caso la justicia queda enteramente en manos de los dioses, en los juicios de dios, como los de Tyrion Lannister. En estos casos, un septon ruega a los dioses, sobre todo al Padre y al Guerrero, que intervengan en el combate, dando la victoria al combatiente cuya causa es justa. Una variante arcaica del juicio de dios, que data de la llegada de los ándalos a Poniente, es el juicio de siete que vemos en El caballero errante; en ella se enfrentan siete caballeros en cada bando, honrando así a los Siete Dioses.

El Dios Ahogado

Es muy poca la información que tenemos sobre el culto al Dios Ahogado, que aparece únicamente en las islas del Hierro. Su origen histórico es desconocido, aunque parece remontarse miles de años. Puesto que las islas del Hierro fueron pobladas por los primeros hombres, es posible que sea un antiguo culto de ese pueblo, o que se desarrollase de forma independiente. En todo caso, la invasión de las islas por parte de los ándalos no supuso el abandono de la antigua religión, y en tiempos de Canción, la Fe ha sido abandonada, de forma que por ejemplo en Puerto Noble sólo quedan las ruinas de un antiguo sept, anterior al levantamiento de los Greyjoy frente a Robert Baratheon.

En cualquier caso, el culto al Dios Ahogado está indisolublemente unido al mar, que marca la vida del archipiélago y de sus habitantes. El dios nació del mar y creó las islas y al pueblo del hierro, y sus fieles lo honran mediante el agua salada. En Choque de reyes vemos como Aeron Greyjoy vierte agua de mar sobre Theon Greyjoy, arrodillado ante él, entonando la siguiente plegaria: “Haz que tu siervo Theon vuelva a nacer del mar, como tú naciste. Bendícelo con la sal, bendícelo con la piedra, bendícelo con el acero. Lo que está muerto nunca puede morir, sino que se alza de nuevo, más duro y más fuerte.”

Sabemos también que es costumbre matar a los enemigos ahogándoles en agua de mar, como ofrenda al dios.

Desconocemos si existen lugares de culto o una iglesia jerarquizada. El único sacerdote descrito en el libro, Aeron Greyjoy, más bien parece un iluminado que se hizo sacerdote tras sobrevivir a un naufragio.

Bibliografía:

El caballero errante, en Leyendas negras 1; Nuevas ediciones de bolsillo, colección Jet, 2000
Juego de tronos, Canción de hielo y fuego/1; Editorial Gigamesh, 2002
Choque de reyes , Canción de hielo y fuego/2; Editorial Gigamesh, 2003
Tormenta de espadas , Canción de hielo y fuego/3; Editorial Gigamesh, 2005

Copyright © 2006 Asshai.com



La Societat dels 7 Regnes

Martin, en les seves novel·les utilitza únicament el nom de “senyor” per a designar a qualssevol noble amb terres, cosa que pot ser una mica confusa a l’hora de saber la importància de cadascú, al prescindir de les diferenciacions entre les diferents cases.

Per això, a la nostra particular versió de Westeros hi afegirem certs trets característics de societat medieval ibèrica, particularment la catalana, no sense deixar de mirar cap a Anglaterra, que és on –de fet- s’inspira la novel·la. Això m’ha portat a fer una classificació gairebé exhaustiva dels grups socials, ja posats.

Continuar llegint


Sobirans: Els Reis

El Rei i ple sobirà dels Set Regnes és Robert I, de la Casa Baratheon. En algun lloc havia dit que se’l consideraria una mena d’emperador, però per ser més exactes i més britànics s’escauria més anomenar-lo Rei de Reis, com el Pendragó.

La diferència bàsica és que Artu va unificar Britània de més o menys bon rotllo i davant un perill exterior. Qui unificà els Set Regnes fou Aegon I, el Conqueridor, i precisament era ell el perill que va venir de l’exterior i va acabar engolint els primers homes, els àndals i els rhoynar i formant amb tots ells un únic estat sobirà, respectant més o menys les fronteres dels antics regnes, que va cedir a aquelles cases nobles que l’havien servit durant la conquesta i a alguns dels seus generals.

Al nord, més enllà del mur, hi ha l’altre Regne de Westeros, que potser no mereixeria tal qualificació. És la terra del Rei Més-enllà-del-Mur, Mance Rayder, antic guàrdia de la nit que ara senyoreja damunt les tribus salvatges del nord.

Sobirans: Els Princeps

Aquests antics reialmes, per entendre’ns els anomenarem principats, que en definitiva vol dir els “principals”.

Els principats estan sota control de les anomenades Cases Governants, que ocupen el paper dels antics reietons. Aquestes cases són set:

Baratheon d’Espinadedrac.- El cap de família és Lord Stannis, germà mitja de la família, i a qui va tocar la part més austera i esquerpa del regne, com son propi caràcter.

Baratheon de Fidetempesta.- És la terra originària de la Casa. Després de la Guerra va ser assignada al germà petit de la família, Lord Renly, que no havia ni tant sols participat en la contesa.

Stark del Nord.- Lord Eddard senyoreja el més gran dels set regnes, el qual fins i tot és més gran que els altres sis junts. És el regne dels primers homes, sempre fred, allí on –segons la llegenda- es van amagar els nens del bosc, els gegants i les altres criatures de llegendes.

Tully de la Terra dels Rius.- Els vostres senyors naturals, els Tully governen la Terra dels Rius des que Aegon el Conqueridor va premiar la seva col·laboració en la conquesta de les terres del cruel Rei Harren.

Lannister de Ponent.- Ponent és una terra rica. Sobrera en minerals, especialment or, és la terra més comercial i rica dels Set Regnes, comandada pels astuts Lannister.

Tyrell de Jardialt.- A les terres amables del sud, al bell mig de la finura i l’alta cavalleria, hi ha el que més o menys podríem comparar amb la nostra França, Jardialt.

Martell de Dorne.- Aquí s’hi barrejaren fa molts anys els àndals amb els rhoynar, cosa que els donà unes certes condicions particulars. Podríem comparar-ho a l’Al-Andalus medieval, una terra llunyana d’orient però molt i molt influenciada, fins i tot a nivell ètnic. És un dels regnes que més difícil va ser d’absorbir, sempre amb alts i baixos i amenaçant amb la secessió i que conserva grans diferències. Aquí els senyors sí que són anomenats Prínceps.

*******************************************+

Alta Noblesa: Barons (grans vassalls)

Fora de les altes famílies esmentades, de caràcter gairebé reial, hi ha l’Alta Aristocràcia dels set regnes. És el que la Península Ibèrica s’anomenaven “Barons1”, en el sentit de les millors i més nobles famílies del Regne, especialment a l’antiga Corona d’Aragó.

Anomenarem Barons als llinatges amb més antiguitat i riquesa, amb més prestigi. Una família completament arruïnada –com els Terrick, per exemple- segueixen essent considerats barons com una deferència a l’antiguitat i antic poder del llinatge.

A la terra dels rius hi ha una desena de famílies baronials, que en ordre d’importància serien:

Els Frey, Senyors de la Cruïlla.

Els Blackwood, Senyors de Raventree: els vostres veïns del nord-oest.

Els Bracken, Senyors de Septdepedra: no són veïns, però estan molt a prop, al sud-est.

Els Vance, Senyors de Bonrepòs; els veïns del nord-est.

Els Mallister, Senyors de Gardamar.

Els Piper, Senyors de Pinkmaiden (o Damarosa); els vostres rivals del sud-oest..

Els Ryger, Senyors de Willow Wood, o sia vosatrus.

Els Darry, Senyors de Darry.

Els Whent, Senyors de Harrenhall.

Els Mooton, Senyors de Poal de la Donzella.

I els Terrick, Senyors de Roverbridge.

Només entre barons està permès tractar-se “de tu”. Qualssevol varvassor o cavaller haurà d’adreçar-se a ells com a “vos” o “vostè”. També està reservat al Rei, a les Cases Governants i als Barons el títol de Lord, que ostenta –única i exclusivament- el Cap de Família.

Alta Noblesa: Varvassors

Els varvassors, o abanderats, són literalment “vassalls de vassalls”, són els vassalls dels Barons (o de les Cases Governants) qui són alhora vassalls d’algú.

Són els nobles terratinents que tenen suficients terres i explotacions com per a poder-se mantenir, reunir els seus exèrcits i tenir els seus propis petits vassalls2, que són molt variables: per exemple a la Terra dels Rius hi ha la Casa Haigh que podria arribar a reunir uns 800 homes, i la Casa Tremence, que no en té més de 80.

En total a la Terra dels Rius hi ha poc més d’una trentena de llinatges de varvassors, i entre d’altres vosaltres tracteu més o menys normalment amb els Pendelton, els Mallory, els Wayn, els Connach, els Wode, els Deddings, els Goodbroke...

*******************************************+

Baixa noblesa: Cavallers Hisendats

Són aquells guerrers que han estat ungits, per tant practiquen la religió dels Set Deus i han estat elevats al rang noble.

Són propietaris d’unes petites terres, un clos, castell o casa forta, tenen uns pocs pagesos i com a màxim cinc o sis cavallers domèstics al seu servei.

Generalment es veuen obligats a treballar per algun senyor, com a guerrers, funcionaris o forces d’ordre, perquè les seves rendes no els donen prou com per mantenir el nivell de vida, i –sobretot- estar a l’alçada a nivell militar, en la qualitat de les armes i de les montures.

Vosaltres, per exemple, entre d’altres, teniu la Casa Liam i la Casa Martorenn, ambdues vassalles dels Pendelton.

Baixa noblesa: Cavallers Domèstics

Són els cavallers de “servei”, podríem dir. Són els que estan a dins la casa del senyor i són alimentats per ell, fins i tot alguns cobren un sou o “soldada”. En l’escala més baixa n’hi ha que no tenen ni armes ni armadura que els hi ha de proporcionar el seu senyor. En l’escala més alta són importants oficials de l’administració senyorial, com Ser Uthreydes Wayn a Caudespines, o Ser Thomenn Blackhorn a Rocamarga; càrrecs i possessions però que –a diferència dels cavallers hisendats- mai podran transmetre per herència als seus, sinó pregunteu-li a Ser Roger Craigh...

Per entendre’ns, Ser Willfrid Liam quan feia de mestre d’armes de Willowrock se’l considerava més que res un cavaller domèstic, de la mateixa manera que el seu nebot Marty, que treballa amb en Robyn Ryger, perquè la seva funció i ingressos principals els venien d’un senyor superior. Enguany, ara que s’ha retirat, Ser Willfrid Liam ostenta bàsicament la condició de cavaller hisendat.

Baixa noblesa: Cavallers Errants

Són els cavallers que no tenen ni senyors ni terres, considerats per sota dels cavallers domèstics, tot i que de vegades també són admirats. Generalment se’ls respecta, perquè estan ungits com a Ser, però molt més en la forma que en el fons, doncs –fora de contes i llegendes- la gent els considera principalment una colla de pollosos i buscabregues.

Filosòficament podríem dividir-los entre els justiciers, els esportistes i els mercenaris, segons la principal orientació del seu viatge. Els primers són aquella minoria que encara creu en els antics ideals i intenta aplicar-los a la vida real. Els segons són aquells que tenen per costum anar de justa en justa, doncs si ets bo pots guanyar una bona quantitat d’armes i cavalls i així assolir una posició de cavaller hisendat o domèstic –i qui sap si un bon braguetasso. Finalment, els últims, són la gran majoria i simplement són cavallers que encara no han trobat qui els vulgui com a tropa fixa i s’han de buscar la vida.

L’exemple més proper que teniu, Ser Leo Tyrant, va començar la seva carrera alternant el segon i tercer tipus. Quan tenia una bona experiència, un munt de seguidors i una bona butxaca, va poder permetre’s el luxe –per una breu temporada- de fer justícia i coses d’aquestes... és clar que a la seva manera. També hi ha Ser Eddard Morery, un cavaller errant mercenari que va saber jugar bé les seves cartes i està prop de convertir-se en un cavaller hisendat.

Baixa noblesa: Espases Lliures

Són aquells guerrers que per prestigi, posició i instrucció són l’equivalent als cavallers però que no estan ungits. Solen tenir una educació molt més rústica i per tant no tenen gens elegància; en l’edat mitjana nostra seria el tipus de tropa que s’anomenaven “sergents”.

Es poden equiparar totalment als tres tipus exposats de cavallers, tot i que la gran majoria són bàsicament errants, la tropa més ben entrenada i efectiva.

El Capità Hrothghar, per exemple, seria un cas d’Espasa Lliure equiparable a Cavaller Domèstic.

*******************************************

EL POBLE

La jerarquia social també afecta als servents, que segons la procedència tindrien diferents categories. La contraposició esta entre la urbanitat i la ruralia. Qualsevol dels dos grups considera que l’altre esta per sota seu, pels de ciutat els pagesos son vulgars i simples, pels de pagès els de ciutat son uns pixapins, unes persones de poc fiar que viuen en un ambient malsà.

Grups Urbans: a Viles i Ciutats

Ciutadans: Per entendre’ns l’aristocràcia urbana. Les grans famílies burgeses que exerceixen i acaparen els càrrecs importants de Batlles, Veguers, Jutges, Notaris, etc., com els Roosmore d’Avirany, o els Firstborn de Clarianda.

Menestrals: Seria més o menys com la classe mitjana de la ciutat. Són els propietaris de petits negocis, comerciants de camí o de mar, petits inversors, artesans, propietaris d’obradors, etc.

Vilans: Són els empleats, els proletaris, per entendre’ns, la mà d’obra que treballa pels menestrals o els ciutadans.


Grups Rurals: a Pobles, Vilatges i Masos

Prohoms, o Pagesos Grassos: Són els més importants d’entre els rústics, són els grans propietaris, generalment més rics que qualsevol cavaller hisendat. Solen ocupar càrrecs importants de batlle o veguer; molts d’ells són pagesos aloers, per tant lliures, amb dret a dur armes. Poden ser llinatges d’Espases Lliures, fins i tot molts d’ells envien els seus fills a castells perquè es converteixin en cavallers domèstics i facin un primer pas cap a la noblesa. També n’hi ha que casen les seves filles amb els llinatges nobles locals, necessitats de diners i terres.

Pagesos: Seria més o menys com la classe mitjana al camp i al bosc. Són els propietaris de petites explotacions, els capitans de les partides de caça, els caps de confraria de pescadors... els únics que poden tenir petits negocis al poble, etc.: molts d’ells també son Espases Lliures, però en aquest cas una minoria.

Camperols i Jornalers: Són els empleats, els proletariat rural, per entendre’ns, la mà d’obra que treballa pels pagesos (grassos o no). Els primers solen estar lligats a la terra que cultiven, com si fossin un animal mes,

La darrera distinció bàsica seria entre home i dona. A nivell teòric la dona esta exclosa del dret de successió si hi ha germans mascles, a mes es una propietat del pare, del marit o de la comunitat religiosa a la que pertany, només les vídues poden permetre’s una certa llibertat, sovint truncada per pares o germans.

A nivell real hi ha moltes dones que aconsegueixen deseeixir del control masculí, en la nostra història, per exemple tindríem a la Comtessa Ermessenda de Ramon Berenguer I, o a la segona muller d’aquest, N’Almodis de la Marca. A Westeros tenim grans dames com Cersei Lannister, Catherine Tully, Danaerys Targaryen...

*******************************************

Les Ordres:

Fora de la societat convencional queden una sèrie d’ordres, d’organitzacions religioses o militars que tenen la particularitat de treure l’individu de la societat. Generalment deixa de ser productiu, com a treballador, com a soldat, com a marit o com a muller, per passar a servir una causa major.

L’Església dels Set Deus.

Provablement l’organització més poderosa després de la pròpia Monarquia i la Ciutadella. No són exactament com l’Església medieval que coneixem, té força menys poder. Tot i així no deixa de tenir una influència notòria. Podeu veure aquell missatge enviat ja fa temps per en César.

Els Homes Verds.

Poca cosa se’n sap d’ells. És una organització religiosa que adora als Antics Deus i tothom suposa que tenen la seva base central a l’Illa de les Cares, al llac conegut com Ulldedéu. Tot molt enigmàtic, molt hippie, molt cèltic...

La Ciutadella.

És com s’anomena a l’organització que enquadra a tots els Maester i té la seu central a la Ciutat-Universitat d’Antigua, a l’extrem occidental de Westeros, entre Jardialt i Dorne. La seva causa superior és la informació i el servei, i per això són molt apreciats per les cases nobles. Cada casa que té un maester paga una taxa a la Ciutadella, cosa que fa que no totes se’ls puguin permetre.

Tenen el millor sistema de comunicació de tot Westeros, en rapidesa i seguretat.

Els Guàrdies de la Nit.

Ordre militar aquarterada al Mur que separa el Regne del Nord de les Terres Salvatges del bord Mance Rayder i els seus. Reb el nom de l’uniforme que els caracteritza. Es dediquen a mantenir l’ordre a l’extrem nord dels set regnes, aguantar els embats dels salvatges i a vigilar... per si torna la màgia...

La Germandat dels Espases Blanques.

És la guàrdia de corps creada pels Targayren per a protegir-se. Reben el seu nom pel color de les seves vestidures, així com armes i armadures, generalment. Estan creats a fi de protegir al Rei i a qualssevol persona de sang reial.

Antany havien acollit els millors cavallers dels Set Regnes, autèntiques llegendes. Enguany tal cosa seria discutible.

Sota Aerys II

  • Lord Comandant Ser Gerold Hightower, conegut com el Brau Blanc. Mort a la Torre d'Alegria.
  • Ser Arthur Dayne, conegut com l'Espasa del Matí. Mort a la Torre d'Alegria.
  • Ser Barristan Selmy, conegut com Barristan el Brau.
  • Ser Jaime Lannister, conegut més tard com el Matareis per al seu regicidi d'Aerys II.
  • Príncep Lewyn Martell, mor per Lyn Corbray a la Batalla del Tribony.
  • Ser Jonothor Darry, mort a la Batalla del Tribony.
  • Ser Oswell Whent, conegut pel seu humor fosc. Mort a la Torre d'Alegria.
  • Ser Harlan Grandison, mort estranyament metre dormia abans de Guerra de l'Usurpador, canviat per Ser Jaime Lannister.
  • Ser Gwayne Gaunt, mort durant el Desafiament de Duskendale

Sota Robert I

  • Lord Comandant Ser Barristan Selmy.
  • Ser Jaime Lannister, el Matareis, germà a la Reina Cersei.
  • Ser Meryn Trant.
  • Ser Boros Blount, qui fou derrotat per Ser Jason Ryger al Torneig de Raventree, d’ara fa un any.
  • Ser Preston Greenfield.
  • Ser Arys Oakheart.
  • Ser Mandon Moore.



Els Alquimistes o Piromants.

Antigament eren científics de la màgia, sobretot de les substàncies químiques i tenien gran prestigi. Amb el decaïment de la màgia els ha quedat poc més que el secret del foc valiryà, gràcies al qual Aerys II, el darrer Targaryen gairebé socarrima fins als fonaments la Capital, Desembarcador del Rei.

Ramon Riera i Font

Cançó de Gel i de Foc: CLAN RYGER

Octubre de 2006

!!

dijous, 9 de novembre de 2006

Capítol II. El Torneig de Raventree Hall.

I aquí començà tot...Era un matí clar i soleiat. Un matí lluminós, com aquells en què comencen les millors històries. Éreu tots a Raventree Hall, el Cap i casal de la Senyoria dels Blackwood. Ara, un cop passat el temps, tots sabeu que allí –ara fa un any- va començar tot plegat, allí es lligaren tots les fils de la madeixa que us ha acabat embolicant.

Continuar llegint...


Era el primer en molt de temps, com a mínim el més esplendorós de tots els tornejos celebrats a les Terres dels Rius des de la victòria de Pyke, sis anys enrera.
El camp clos estava construït magníficament, una bastida sòlida que rodejava el born on es farien les justes. Arreu de la ciutadella penjaven els estendards i gallardets de les més de cinquanta cases nobles que participaven en l’esdeveniment, i a les afores de la ciutat un camp de tendes blanques i de tots colors alegrava la vista de prohoms i gents vilanes.
A la Llotja d’Honor un orgullós Lord Tytos conversava animosament amb Ser Edmure, hereu dels Tully, i el seu cunyat Ser Steffon Frey. Allí, en aquella llotja, havien assistit tots els Barons de la Terra del Rius, les principals cases nobles: els amfitrions, els Blackwood, els Frey, fins i tot els Bracken, amb un incòmode Lord Jonos al capdavant; els Vance, els Mallister de Guardamar, els Piper, els Darry i –com no- l’antiga família dels Ryger. També hi havia visites il·lustres, com Ser Kevan Lannister i Lord Leo Lefford del ric Ponent; els Belmore i els Rosby de la Vall d’Arryn i fins i tot Ser Boros Blont, dels Espases Blanques, guardians del Rei.
La flor i nata del Trident va donar-se cita en aquell torneig, junt amb una munió de varvassors, petits cavallers sense fortuna i genets lliures, tots en busca de la fama i d’alguna que altre compensació per les seves victòries.
Al born[4]els cavallers anaven entrant i alineant-se a la part indicada. Un orgullós Gilbert Lefford lluïa la capa nova que li havia regalat la Cat, amb les seves armes: el triangle daurat sobre un camp atzur amb el sol groc a l’esquerra, brodades per ella mateixa, així com el ribet verd al voltant de tota la prenda, color de les arrels de salze dels Ryger. Xerrava amb un Jason Ryger que semblava distret, amb la mirada a l’horitzó o al camp de la lliça. Entre el poble, dempeus, Hrothghar el nòrdic i Tristan Oberon, el dornià, xerraven amb amplis gestos, cervesa en mà.
Llavors sortí al camp un nou cavaller que com els altres saludà cortesament els amfitrions. Perfectament abillat la particularitat més destacable era que lluïa les armes dels Ryger a la sobrevesta. A mida que els cortesans de la llotja s’adonaren de la situació, van anar callant les converses i les mirades es van anar centrant en l’ancià Lord Conner, que seia amb Cat a un banda i Mirielle a l’altra. A baix fins i tot Hrothghar i Tristan havien interromput la conversa i els miraven directament; mentre al fons del camp en Nicolas Pendelton interrogava un Jason somrient, sorneguer.
Robin, que seia amb la seva senyora al final de la filera feu en gest a Darval, que seia a l’altra banda de la seva filla, amb cara de peix. Sense fer cas a la interrogació del seu germà feu intenció d’aixecar-se, instintivament, però un gest mut de son pare el va fer romandre on estava. Fou Lord Conner qui s’alçà, amb un ampli somriure als llavis i saludà cortesament al cavaller, amb tota naturalitat. Aleshores es produí una mena de sospir generalitzat i la situació es relaxà, tornant les converses i dirigint-se el cavaller cap al seu camp en el born.
- Suposo que és el galifardeu, oi? –Lord Conner s’atansà al seu fill per damunt de la Cat amb el somriure congelat- com és que no me n’has dit res d’això?
- Pare, no, no... no ho sabia... –Darval encara no sortia de la seva sorpresa.
- S’ha fet cavaller sense cerimònies ni benediccions... –gairebé li escopí les paraules a la cara, mentre li premia fortament la mà - en secret, sense anunciar-ho a ningú... però es que jo no soc ningú, merda, soc el seu collons d’avi!
Darval es desfeu de l’engrapada amb un gest brusc.
- Pare, prou!... ens estan mirant. –somrigué cap a Alissa Blackwood, una grassoneta xarfardera casada amb algun Frei, mentre Lord Conner tornava a seure al seu lloc.
- I suposo que tu sí que no en saps res d’això, oi? –remugà l’avi a la neta, en seure.
A mode de resposta Catherine es posà vermella com un pebrot.
I així, entre sorpreses, començà el torneig. La representació de la Salzeda era prou nodrida: els joves cavallers de la casa, Ser Jason i l’inesperat Ser Tristan, el Campió, Ser Nicolas Pendelton amb el fill Darval el jove i seu gendre, Ser Eddard Morery; el jovenissim Ser Edmure Mallory; el pintoresc Ser Thomen Blackhorn, castlà de Rocamarga, amb els seus bastards, recentment legitimats i ordenats cavallers (tots sis, inclosa la filla); Marty Liam de Guennoch; de Caudespines el novells Ser Conner Ryger el jove i Ser Ènneg Sunderly, ambdós deixebles de Ser Uthreydes Wayn i que feren molt bon paper lluitant en colla; Ser Roger Craigh, fill de l’antic mestre d’armes de Willowrock; Ser Jory Chester, algutzir de Willowrock; i finalment el jove Gilbert Lefford, pupil de Darval. Tot plegat gairebé una vintena de llances que començaren el torneig fent un paper prometedor, especialment Ser Edmure, Ser Eddard i Ser Jason, que desseguida destacaren per les seves victòries ràpides i eficaces.
A la primera nit el patriarca Ryger reuní a la família directa, junt amb Tristan Oberon i descarregà una de les esbroncades més èpiques que recordeu. Sobretot van rebre el mestre d’armes, el seu deixeble Tristan i la pobra Cat, que n’estava al corrent de tot i havia tingut valor per no xerrar-ho. Cridat el maestre Ronald dels Blackwood corroborà les credencials de cavaller de Tristan -que ningú pot retirar sense una acusació valida- i els confirmà que un cop s’és armat cavaller ja no es pot entrar a estudiar a la Ciutadella.
Lord Conner permeté al nou cavaller seguir participant al torneig, per evitar la vergonya d’una retirada indigna, si bé l’advertí que l’esperava un sever correctiu.

Als dies següents la participació dels Ryger i vassalls continuà en la millor línia. Només tres dels contendents foren eliminats a la primera volta: en Darval i Conner “joves” i el pupil Lefford. A la segona volta –malgrat fer un bon paper- fou eliminat Ser Thomen Blackhorn junt amb quatre dels seus fills (només continuaren Lady Sarah –malanomenada la partera- i Ser Jon –malnomenat el pescador-), Jory Chester –que fou descavalcat pel propi Ser Boros Blount-; i el petit Tristan Ryger, que fou descavalcat per l’hereu dels amfitrions, Ser Lucas Blackwood. Cadascun dels dies estava dedicat a un dels set deus, i tenia una mena de premi honor als participants més lleials i esportius i en concret en aquell segon dia els Ryger foren afortunats tenint entre ells la “millor llança del Desconegut”, concedida al cavaller Somrient, Ser Eddard Morery.
Al final, el tercer dia sembla ser el de més glòria per al jove Jason. Al vespre d’entre els Ryger només ell, Edmure Mallory, Eddard Morery i Nicolas Pendelton seguien en lliça, la seva colla de les poques amb puntuació positiva en el combat d’equips, i li arribà el que més desitjava... després de descavalcar Lucas Blackwood li tocà enfrontar-se a l’estrella convidada de la contesa: Ser Boros Blount.
Vuit llances arribaren a trencar –entre la cridòria dels presents-, fins que a la novena Jason aconseguí per fi descavalcar l’Espasa Blanca, i aquest –un cop dempeus amb dificultats- decidí retirar-se de la lliça, amb un gest d’elegància. El clam fou unànime, i per un moment el jove Ryger tocà el cel.
A la llotja el vell Conner estava més estofat que un gall d’Indi i amb passes enèrgiques començà a baixar cap al born, per felicitar al seu nét, però alguna cosa fallà i l’avi rodolà escales avall amb gran escàndol de tots els presents.
Conduït a les seves estances, després del primer ensurt, el maester Ronald decretà que no n’hi havia per tant d’enrenou. Lord Conner només s’havia trencat el fèmur de la cama dreta. Era un home fort i valent de manera que el millor era simplement tornar-lo cap a casa amb tranquil·litat, ja que el que n’havia sortit més ferit era el seu amor propi.
El cas és que el vell, tossut i de mala lluna, decretà que tothom tornés a casa, provocant fortes reticències entre la comitiva, ja que qui més qui menys s’ho estava passant d’allò més bé en aquells lluminosos dies.
Al capdavall només els Pendelton romangueren a Raventree, i la resta tornà amb un Jason i un Edmure sorruts i emmurriats.
I així començà un any que –malgrat transcórrer en plena etapa d’estiu- us deixà un cert regust tardorenc.
En quant al torneig de Raventree Hall al final Ser Eddard Morery fou descavalcat per Patrek Mallister, al cinquè dia, mentre que al sisè Nicolas Pendelton també ho fou pel pare de l’anterior, Lord Jason. En la modalitat d’espases però va haver-hi més sort per Willow Wood i Morery en fou declarat el campió, mentre que el campió del torneig fou Ser Marq Piper, per a major indignació de Ser Jason Ryger...
Un cop arribats a casa el vell –remugant i malcarat- endegà una sèrie de disposicions i canvis. Decretà que el recent nomenat cavaller Ser Tristan, junt amb un dels seus valedors, Ser James Pendelton[5], un jove cavaller un pèl pedant, i el veterà Ser Ballon Lowtree, fossin enquadrats al vell Roc de la Boira, una malsana fortalesa situada a l’entrada dels aiguamolls, mig abandonada per la seguretat de la zona[6].Però el pitjor era la tropa, una colla de degraciats i malpartis, la pitjor púrria de l’host dels Ryger, que de fet era millor que estès allí aïllada, però de ben segur sota el comandament d’algú més veterà.
Tot i el conseqüent cabreig i protestes de la bella Cat, l’avi es mostrà insensible i un esporuguit Tristan acabà partint un matí de diumenge, amb la poc grata companyia. Mentre marxaven algun anònim ja els havia batejat: “la quitxalla del mestret[7]", una colla que feia molta més por que gràcia... i de la qual poca cosa no se n’ha sabut mai més res...
Amb el pas de les setmanes el vell salze, Lord Conner, començà a marcir-se com mai ningú hagués somiat. Immobilitzat per la cama que semblava no sanar mai i corcat per l’energia que no podia esmerçar, als vostres ulls començà a tenir l’aspecte que haurien d’haver-li donat els anys i que fins feia poc semblava haver-se estalviat com per art d’encantament. Sempre estava de mal humor i fins i tot alguna vegada en Robin arribà a venir en va, doncs el vell no va voler ni veure’l.
- Si es preocupa tant per mi és que s’ensuma alguna cosa de l’herència. Cagum el Pare! si em toca molt els pebrots encara el desheretaré!
Al cap d’un mes del torneig una alarma arribà a Willowrock, havien vist Stannis Rius, Ser Pendelton el Bastard[8]voltant prop de Bellamalva, i totes les alarmes saltaren de cop. La guàrdia de Noussept i fins i tot el somatent d’Avirany varen ser mobilitzats per escorcollar la zona, però al capdavall resultà en una falsa alarma, o una possible retirada del bandit, davant l’imminent arribada del Capità Hrothghar i la companyia de Willowrock.
La mala ratxa però no s’aturava: pocs dies després de la tornada de Hrothghar, un cop assegurada Bellamalva, fosques noves portaren els corbs: l’ancià Maester Fulcwayn, dels Mallister i el jove Maester Merryn dels Vance, havien mort amb pocs dies de diferència, segons sembla de causes naturals, malgrat l’estranya i funesta coincidència.
Aquest afer separà el Maester Dorian durant un parell de mesos del vell senyor, que el deixà marxar sense oposar-s’hi, malgrat que en el seu cor no tenia cap mena de confiança en el jove Doctor Warren, aprenent i substitut d’aquell. Això es traduí en una sèrie de bestieses i desobediències al tractament, que encara allargaren més la recuperació i l’angoixa de Conner i dispararen les discussions amb Darval i Cat, aquesta última encara ressentida per lo de Tristan.
Mentre, durant l’absència de Dorian es produí la inesperada arribada de l’intrèpid comerciant Syrus Othek, que mitjançant una nodrida expedició de rais i llaguts havia arriat tot un carregament sencer del vi del sud, del Reix. Malauradament la situació no estava gaire per vins i –en absència del Maester, que era en qui tenia més confiança- se’n va haver de tornar enrrera, cap a Riurabent, per tal de poder fer un mínim negoci. Això no feu cap gràcia als gremis de la ciutat i encara menys a la guàrdia del castell.
Un cop retornat el maester –per cert, uns dies abans de l’esperat- es produí un dels fets més detestables de l’anyada. Havien passat sis o set setmanes des que Dorian era al castell, molt atrafegat entre Lord Conner i certs assumptes privats que li robaven molt de temps però que no volia comentar amb ningú.
La jove Jane Deddings, pubilla dels vostres veïns del sud, fou assaltada mentre tornava de visitar el seu promès, Karyl Vance al seu Palau de Bonrepòs. En el seu pas per un indret inconcret entre el Camí del Sot i Harren Road –no s’ha aclarit del cert si en territori Vance o en territori Ryger- l’escorta de la jove donzella fou atacada i destrossada. No va sobreviure ningú. Al principi es pensava que l’havien raptat i els proto-Veguers de les dues cases Ser Farley i Ser Maggon van començar a organitzar partides d’exploradors i seguir tots els possibles rastres. Al final un jove del Clot que acompanyava una de les partides de Tristan van trobar el cos de la donzella. Entaforada en un cau a les afores del nord del Sot de la Boira. Escanyada, havien respectat la seva virtut, però l’havien mutilat terriblement tallant-li els dits de la mà dreta... tots, llevat del polze.
Alguns van especular sobre una venjança de Ser Pendelton el Bastard, però la veritat és que el bandit mai havia tingut cap conflicte amb aquesta família. De fet pràcticament ningú dels voltants havia tingut mai cap topada amb els pacífics senyors de Dossepts.
Els seus senyors, els Piper, van enviar-los algun reforç i uns quants mercenaris, que van formar partides per tal de poder esbrinar alguna cosa més. Al principi vau autoritzar-los a entrar al vostre territori, però al cap d’un parell de mesos vau haver d’expulsar-los perquè començaven a portar problemes al Clot, a Bellamalva, a Noussept i a les masades de la zona. Tot plegat mal negoci, doncs des d’aleshores tant les relacions amb els Vance com amb els Piper han estat més que tenses.
Fou la darrera decisió ferma de Lord Conner. A partir d’aquell moment va demanar que el deixessin en pau, que volia llegir i pensar. “Que se’n cuidin el nano i en Dorian... si en Dorian... ell segur que sabrà ajudar-lo...”. L’horrible crim semblava haver-lo trasbalsat, talment com si algú de la família hi hagués pres mal. De fet la noia no li era completament estranya, doncs durant algun temps amb en Darval havien sospesat la possibilitat de casar-la amb Jason i així poder recuperar una part de les vostres terres ancestrals del vassallatge als Piper. Però per la noia ja era massa tard i el sud de Willow Wood seguiria tancat per vosaltres.
Aleshores seguiren uns petits mesos de calma. Lord Conner es pogué posar de nou dempeus, i amb un bastó que li havia preparat el seu amic Bruce Pendelton tornava a tafanejar en tot i en tothom. Manant aquí i allà. Fou gairebé mig any durant el qual –a part de les inundacions d’Irdinford i Clarianda als mesos de la pluja- la mala ratxa semblava haver-se fos.
De nou però, foren els maesters qui enrenou.
El primer el Maester Gregor, dels Bracken. Poca cosa se’n sap, però segurament va fer-ne alguna de grossa perquè amb molta celeritat fou rellevat i menat cap a Antigua[9]. Pocs pogueren parlar-hi abans que desaparegués i molts són els que especulen sobre la seva partença; el cas és que encara no n’ha arribat cap de nou, i sovint el vostre maestre és qui ha de cobrir les necessitats dels senyors de Septdepedra, amunt i avall del camí altre cop.
I parlant del Maester Dorian... de l’home de confiança, d’aquell mestre que havia educat en Darval, en Robin, la Mirielle, en Jason, la Catherine, en Tristan i tants d’altres que havien viscut al seu voltant; l’home que més havia gaudit de la confiança de Lord Conner... va cometre un error. De fet la va fotre fins al fons. I potser literalment, ves que et dic.
No era un home de costums estranyes, més aviat semblava un tipus senzill. Diu que hi ha homes que els agraden aquestes coses, però d’en Dorian mai ningú ho hagués ni tant sols sospitat.

Ramon Riera i Font
Cançó de Gel i de Foc: CLAN RYGER
Octubre de 2006



[4]En castellà “campo de liza”.
[5]Un cosí molt llunyà de Ser Nicolas.
[6]Amb els Vance no us consta haver-hi tingut cap enfrontament armat. Cosa estranya en l’ambient del “veïnat”. Ni tant sols en la Guerra de l’Usurpador.
[7]Per les seves contínues anades i vingudes cap Antigua i les mil i una maniobres per esquivar el seu destí, els pobletans de Clarending li havien posat aquest motiu... “el petit mestret”.
[8]Stannis Rius és un dels fills bastards de Ser Bruce Pendelton. Educat a la Cleda com un fill més algun fort desencontre el separà de la família poc abans de la Guerra de l’Usurpador. No se’n va saber res fins al cap d’un parell o tres d’anys, acabat el conflicte, quan amb col·laboració de part de la guàrdia i uns quants mercenaris i desposseïts aconseguí ocupar la Cleda durant més de dues setmanes. Entre molts altres delictes i tumults també se l’acusa del rapte de la seva germana Alice Pendelton, que no ha tornat a aparèixer mai més i de l’assassinat de Ser Clement Wayn, mentre era castlà de Rocamarga.
[9] Aquesta ciutat és la que alberga la seu central i principal acadèmia dels Maester, l’anomenada Ciutadella.