Joc de Trons

divendres, 10 de novembre de 2006

La Societat dels 7 Regnes

Martin, en les seves novel·les utilitza únicament el nom de “senyor” per a designar a qualssevol noble amb terres, cosa que pot ser una mica confusa a l’hora de saber la importància de cadascú, al prescindir de les diferenciacions entre les diferents cases.

Per això, a la nostra particular versió de Westeros hi afegirem certs trets característics de societat medieval ibèrica, particularment la catalana, no sense deixar de mirar cap a Anglaterra, que és on –de fet- s’inspira la novel·la. Això m’ha portat a fer una classificació gairebé exhaustiva dels grups socials, ja posats.

Continuar llegint


Sobirans: Els Reis

El Rei i ple sobirà dels Set Regnes és Robert I, de la Casa Baratheon. En algun lloc havia dit que se’l consideraria una mena d’emperador, però per ser més exactes i més britànics s’escauria més anomenar-lo Rei de Reis, com el Pendragó.

La diferència bàsica és que Artu va unificar Britània de més o menys bon rotllo i davant un perill exterior. Qui unificà els Set Regnes fou Aegon I, el Conqueridor, i precisament era ell el perill que va venir de l’exterior i va acabar engolint els primers homes, els àndals i els rhoynar i formant amb tots ells un únic estat sobirà, respectant més o menys les fronteres dels antics regnes, que va cedir a aquelles cases nobles que l’havien servit durant la conquesta i a alguns dels seus generals.

Al nord, més enllà del mur, hi ha l’altre Regne de Westeros, que potser no mereixeria tal qualificació. És la terra del Rei Més-enllà-del-Mur, Mance Rayder, antic guàrdia de la nit que ara senyoreja damunt les tribus salvatges del nord.

Sobirans: Els Princeps

Aquests antics reialmes, per entendre’ns els anomenarem principats, que en definitiva vol dir els “principals”.

Els principats estan sota control de les anomenades Cases Governants, que ocupen el paper dels antics reietons. Aquestes cases són set:

Baratheon d’Espinadedrac.- El cap de família és Lord Stannis, germà mitja de la família, i a qui va tocar la part més austera i esquerpa del regne, com son propi caràcter.

Baratheon de Fidetempesta.- És la terra originària de la Casa. Després de la Guerra va ser assignada al germà petit de la família, Lord Renly, que no havia ni tant sols participat en la contesa.

Stark del Nord.- Lord Eddard senyoreja el més gran dels set regnes, el qual fins i tot és més gran que els altres sis junts. És el regne dels primers homes, sempre fred, allí on –segons la llegenda- es van amagar els nens del bosc, els gegants i les altres criatures de llegendes.

Tully de la Terra dels Rius.- Els vostres senyors naturals, els Tully governen la Terra dels Rius des que Aegon el Conqueridor va premiar la seva col·laboració en la conquesta de les terres del cruel Rei Harren.

Lannister de Ponent.- Ponent és una terra rica. Sobrera en minerals, especialment or, és la terra més comercial i rica dels Set Regnes, comandada pels astuts Lannister.

Tyrell de Jardialt.- A les terres amables del sud, al bell mig de la finura i l’alta cavalleria, hi ha el que més o menys podríem comparar amb la nostra França, Jardialt.

Martell de Dorne.- Aquí s’hi barrejaren fa molts anys els àndals amb els rhoynar, cosa que els donà unes certes condicions particulars. Podríem comparar-ho a l’Al-Andalus medieval, una terra llunyana d’orient però molt i molt influenciada, fins i tot a nivell ètnic. És un dels regnes que més difícil va ser d’absorbir, sempre amb alts i baixos i amenaçant amb la secessió i que conserva grans diferències. Aquí els senyors sí que són anomenats Prínceps.

*******************************************+

Alta Noblesa: Barons (grans vassalls)

Fora de les altes famílies esmentades, de caràcter gairebé reial, hi ha l’Alta Aristocràcia dels set regnes. És el que la Península Ibèrica s’anomenaven “Barons1”, en el sentit de les millors i més nobles famílies del Regne, especialment a l’antiga Corona d’Aragó.

Anomenarem Barons als llinatges amb més antiguitat i riquesa, amb més prestigi. Una família completament arruïnada –com els Terrick, per exemple- segueixen essent considerats barons com una deferència a l’antiguitat i antic poder del llinatge.

A la terra dels rius hi ha una desena de famílies baronials, que en ordre d’importància serien:

Els Frey, Senyors de la Cruïlla.

Els Blackwood, Senyors de Raventree: els vostres veïns del nord-oest.

Els Bracken, Senyors de Septdepedra: no són veïns, però estan molt a prop, al sud-est.

Els Vance, Senyors de Bonrepòs; els veïns del nord-est.

Els Mallister, Senyors de Gardamar.

Els Piper, Senyors de Pinkmaiden (o Damarosa); els vostres rivals del sud-oest..

Els Ryger, Senyors de Willow Wood, o sia vosatrus.

Els Darry, Senyors de Darry.

Els Whent, Senyors de Harrenhall.

Els Mooton, Senyors de Poal de la Donzella.

I els Terrick, Senyors de Roverbridge.

Només entre barons està permès tractar-se “de tu”. Qualssevol varvassor o cavaller haurà d’adreçar-se a ells com a “vos” o “vostè”. També està reservat al Rei, a les Cases Governants i als Barons el títol de Lord, que ostenta –única i exclusivament- el Cap de Família.

Alta Noblesa: Varvassors

Els varvassors, o abanderats, són literalment “vassalls de vassalls”, són els vassalls dels Barons (o de les Cases Governants) qui són alhora vassalls d’algú.

Són els nobles terratinents que tenen suficients terres i explotacions com per a poder-se mantenir, reunir els seus exèrcits i tenir els seus propis petits vassalls2, que són molt variables: per exemple a la Terra dels Rius hi ha la Casa Haigh que podria arribar a reunir uns 800 homes, i la Casa Tremence, que no en té més de 80.

En total a la Terra dels Rius hi ha poc més d’una trentena de llinatges de varvassors, i entre d’altres vosaltres tracteu més o menys normalment amb els Pendelton, els Mallory, els Wayn, els Connach, els Wode, els Deddings, els Goodbroke...

*******************************************+

Baixa noblesa: Cavallers Hisendats

Són aquells guerrers que han estat ungits, per tant practiquen la religió dels Set Deus i han estat elevats al rang noble.

Són propietaris d’unes petites terres, un clos, castell o casa forta, tenen uns pocs pagesos i com a màxim cinc o sis cavallers domèstics al seu servei.

Generalment es veuen obligats a treballar per algun senyor, com a guerrers, funcionaris o forces d’ordre, perquè les seves rendes no els donen prou com per mantenir el nivell de vida, i –sobretot- estar a l’alçada a nivell militar, en la qualitat de les armes i de les montures.

Vosaltres, per exemple, entre d’altres, teniu la Casa Liam i la Casa Martorenn, ambdues vassalles dels Pendelton.

Baixa noblesa: Cavallers Domèstics

Són els cavallers de “servei”, podríem dir. Són els que estan a dins la casa del senyor i són alimentats per ell, fins i tot alguns cobren un sou o “soldada”. En l’escala més baixa n’hi ha que no tenen ni armes ni armadura que els hi ha de proporcionar el seu senyor. En l’escala més alta són importants oficials de l’administració senyorial, com Ser Uthreydes Wayn a Caudespines, o Ser Thomenn Blackhorn a Rocamarga; càrrecs i possessions però que –a diferència dels cavallers hisendats- mai podran transmetre per herència als seus, sinó pregunteu-li a Ser Roger Craigh...

Per entendre’ns, Ser Willfrid Liam quan feia de mestre d’armes de Willowrock se’l considerava més que res un cavaller domèstic, de la mateixa manera que el seu nebot Marty, que treballa amb en Robyn Ryger, perquè la seva funció i ingressos principals els venien d’un senyor superior. Enguany, ara que s’ha retirat, Ser Willfrid Liam ostenta bàsicament la condició de cavaller hisendat.

Baixa noblesa: Cavallers Errants

Són els cavallers que no tenen ni senyors ni terres, considerats per sota dels cavallers domèstics, tot i que de vegades també són admirats. Generalment se’ls respecta, perquè estan ungits com a Ser, però molt més en la forma que en el fons, doncs –fora de contes i llegendes- la gent els considera principalment una colla de pollosos i buscabregues.

Filosòficament podríem dividir-los entre els justiciers, els esportistes i els mercenaris, segons la principal orientació del seu viatge. Els primers són aquella minoria que encara creu en els antics ideals i intenta aplicar-los a la vida real. Els segons són aquells que tenen per costum anar de justa en justa, doncs si ets bo pots guanyar una bona quantitat d’armes i cavalls i així assolir una posició de cavaller hisendat o domèstic –i qui sap si un bon braguetasso. Finalment, els últims, són la gran majoria i simplement són cavallers que encara no han trobat qui els vulgui com a tropa fixa i s’han de buscar la vida.

L’exemple més proper que teniu, Ser Leo Tyrant, va començar la seva carrera alternant el segon i tercer tipus. Quan tenia una bona experiència, un munt de seguidors i una bona butxaca, va poder permetre’s el luxe –per una breu temporada- de fer justícia i coses d’aquestes... és clar que a la seva manera. També hi ha Ser Eddard Morery, un cavaller errant mercenari que va saber jugar bé les seves cartes i està prop de convertir-se en un cavaller hisendat.

Baixa noblesa: Espases Lliures

Són aquells guerrers que per prestigi, posició i instrucció són l’equivalent als cavallers però que no estan ungits. Solen tenir una educació molt més rústica i per tant no tenen gens elegància; en l’edat mitjana nostra seria el tipus de tropa que s’anomenaven “sergents”.

Es poden equiparar totalment als tres tipus exposats de cavallers, tot i que la gran majoria són bàsicament errants, la tropa més ben entrenada i efectiva.

El Capità Hrothghar, per exemple, seria un cas d’Espasa Lliure equiparable a Cavaller Domèstic.

*******************************************

EL POBLE

La jerarquia social també afecta als servents, que segons la procedència tindrien diferents categories. La contraposició esta entre la urbanitat i la ruralia. Qualsevol dels dos grups considera que l’altre esta per sota seu, pels de ciutat els pagesos son vulgars i simples, pels de pagès els de ciutat son uns pixapins, unes persones de poc fiar que viuen en un ambient malsà.

Grups Urbans: a Viles i Ciutats

Ciutadans: Per entendre’ns l’aristocràcia urbana. Les grans famílies burgeses que exerceixen i acaparen els càrrecs importants de Batlles, Veguers, Jutges, Notaris, etc., com els Roosmore d’Avirany, o els Firstborn de Clarianda.

Menestrals: Seria més o menys com la classe mitjana de la ciutat. Són els propietaris de petits negocis, comerciants de camí o de mar, petits inversors, artesans, propietaris d’obradors, etc.

Vilans: Són els empleats, els proletaris, per entendre’ns, la mà d’obra que treballa pels menestrals o els ciutadans.


Grups Rurals: a Pobles, Vilatges i Masos

Prohoms, o Pagesos Grassos: Són els més importants d’entre els rústics, són els grans propietaris, generalment més rics que qualsevol cavaller hisendat. Solen ocupar càrrecs importants de batlle o veguer; molts d’ells són pagesos aloers, per tant lliures, amb dret a dur armes. Poden ser llinatges d’Espases Lliures, fins i tot molts d’ells envien els seus fills a castells perquè es converteixin en cavallers domèstics i facin un primer pas cap a la noblesa. També n’hi ha que casen les seves filles amb els llinatges nobles locals, necessitats de diners i terres.

Pagesos: Seria més o menys com la classe mitjana al camp i al bosc. Són els propietaris de petites explotacions, els capitans de les partides de caça, els caps de confraria de pescadors... els únics que poden tenir petits negocis al poble, etc.: molts d’ells també son Espases Lliures, però en aquest cas una minoria.

Camperols i Jornalers: Són els empleats, els proletariat rural, per entendre’ns, la mà d’obra que treballa pels pagesos (grassos o no). Els primers solen estar lligats a la terra que cultiven, com si fossin un animal mes,

La darrera distinció bàsica seria entre home i dona. A nivell teòric la dona esta exclosa del dret de successió si hi ha germans mascles, a mes es una propietat del pare, del marit o de la comunitat religiosa a la que pertany, només les vídues poden permetre’s una certa llibertat, sovint truncada per pares o germans.

A nivell real hi ha moltes dones que aconsegueixen deseeixir del control masculí, en la nostra història, per exemple tindríem a la Comtessa Ermessenda de Ramon Berenguer I, o a la segona muller d’aquest, N’Almodis de la Marca. A Westeros tenim grans dames com Cersei Lannister, Catherine Tully, Danaerys Targaryen...

*******************************************

Les Ordres:

Fora de la societat convencional queden una sèrie d’ordres, d’organitzacions religioses o militars que tenen la particularitat de treure l’individu de la societat. Generalment deixa de ser productiu, com a treballador, com a soldat, com a marit o com a muller, per passar a servir una causa major.

L’Església dels Set Deus.

Provablement l’organització més poderosa després de la pròpia Monarquia i la Ciutadella. No són exactament com l’Església medieval que coneixem, té força menys poder. Tot i així no deixa de tenir una influència notòria. Podeu veure aquell missatge enviat ja fa temps per en César.

Els Homes Verds.

Poca cosa se’n sap d’ells. És una organització religiosa que adora als Antics Deus i tothom suposa que tenen la seva base central a l’Illa de les Cares, al llac conegut com Ulldedéu. Tot molt enigmàtic, molt hippie, molt cèltic...

La Ciutadella.

És com s’anomena a l’organització que enquadra a tots els Maester i té la seu central a la Ciutat-Universitat d’Antigua, a l’extrem occidental de Westeros, entre Jardialt i Dorne. La seva causa superior és la informació i el servei, i per això són molt apreciats per les cases nobles. Cada casa que té un maester paga una taxa a la Ciutadella, cosa que fa que no totes se’ls puguin permetre.

Tenen el millor sistema de comunicació de tot Westeros, en rapidesa i seguretat.

Els Guàrdies de la Nit.

Ordre militar aquarterada al Mur que separa el Regne del Nord de les Terres Salvatges del bord Mance Rayder i els seus. Reb el nom de l’uniforme que els caracteritza. Es dediquen a mantenir l’ordre a l’extrem nord dels set regnes, aguantar els embats dels salvatges i a vigilar... per si torna la màgia...

La Germandat dels Espases Blanques.

És la guàrdia de corps creada pels Targayren per a protegir-se. Reben el seu nom pel color de les seves vestidures, així com armes i armadures, generalment. Estan creats a fi de protegir al Rei i a qualssevol persona de sang reial.

Antany havien acollit els millors cavallers dels Set Regnes, autèntiques llegendes. Enguany tal cosa seria discutible.

Sota Aerys II

  • Lord Comandant Ser Gerold Hightower, conegut com el Brau Blanc. Mort a la Torre d'Alegria.
  • Ser Arthur Dayne, conegut com l'Espasa del Matí. Mort a la Torre d'Alegria.
  • Ser Barristan Selmy, conegut com Barristan el Brau.
  • Ser Jaime Lannister, conegut més tard com el Matareis per al seu regicidi d'Aerys II.
  • Príncep Lewyn Martell, mor per Lyn Corbray a la Batalla del Tribony.
  • Ser Jonothor Darry, mort a la Batalla del Tribony.
  • Ser Oswell Whent, conegut pel seu humor fosc. Mort a la Torre d'Alegria.
  • Ser Harlan Grandison, mort estranyament metre dormia abans de Guerra de l'Usurpador, canviat per Ser Jaime Lannister.
  • Ser Gwayne Gaunt, mort durant el Desafiament de Duskendale

Sota Robert I

  • Lord Comandant Ser Barristan Selmy.
  • Ser Jaime Lannister, el Matareis, germà a la Reina Cersei.
  • Ser Meryn Trant.
  • Ser Boros Blount, qui fou derrotat per Ser Jason Ryger al Torneig de Raventree, d’ara fa un any.
  • Ser Preston Greenfield.
  • Ser Arys Oakheart.
  • Ser Mandon Moore.



Els Alquimistes o Piromants.

Antigament eren científics de la màgia, sobretot de les substàncies químiques i tenien gran prestigi. Amb el decaïment de la màgia els ha quedat poc més que el secret del foc valiryà, gràcies al qual Aerys II, el darrer Targaryen gairebé socarrima fins als fonaments la Capital, Desembarcador del Rei.

Ramon Riera i Font

Cançó de Gel i de Foc: CLAN RYGER

Octubre de 2006

!!

Cap comentari: